Un pacte d'Estat Sense incloure tot l'Estat
L'acord a dues bandes entre el PP i el PSOE que ha trencat el consens constitucional s'hauria pogut fer molt abans. Fins ara, però, tots dos partits, i sobretot els socialistes, havien assumit (ni que fos a desgrat i necessitats de suports) que a Espanya hi ha diferents sensibilitats, tant nacionals com ideològiques, que no poden ser bandejades amb pactes excloents que fan que la principal llei respongui només a l'interès de dos partits.
El que va passar divendres al Congrés és greu. Els dos partits han tirat pel dret per tirar endavant una reforma de la Constitució que encara no és clar que fos necessària ni, tampoc, que serveixi per apaivagar la set de sang dels mercats. El que ha aconseguit, en canvi, és trencar un consens que fins avui havia estat el bé més valorat de la Transició. No sols han menystingut el poble impedint que pogués dir la seva en una decisió que tindrà greus efectes per al seu dia a dia, sinó que també s'han carregat de cop la pluralitat política convertint-la en una nota a peu de pàgina d'un llibre del qual voldrien ser els únics escriptors.
Rajoy va advertir ahir que hi haurà més "pactes d'estat" quan sigui president. Les forces d'esquerra ho tenen magre per obligar els dos partits a canviar d'opinió, si no és recorrent a mobilitzacions al carrer.
CiU té arguments i capacitat per e xercir una pressió ferma que els faci entendre que tants anys de lluita per l'autogovern i la democràcia no és poden malbaratar. I el PSC no pot ser còmplice de pactes d'Estat d'esquena a Catalunya.
