Publicitat
Publicitat

MOLÈSTI A APART

Un país de tietes

El destí de Catalunya ha estat sempre a les seves mans. Al llarg dels segles ens han governat amb mà de ferro i guant de seda, i és ben normal que ara les culpem de tots els nostres mals. Tothom sap, lamenta o proclama que el nostre és un país de tietes. Per culpa seva el poble català és com és i no deixarà de ser-ho. Prudent, serè, previsor, carca, intuïtiu, afectat, desconfiat, sentimental, llunàtic... com una tieta. Elles són les responsables que Catalunya no avanci tan de pressa com altres països desenvolupats, o que la inquietud per innovar no se'ns mengi per dins com a qualsevol nació del Primer Món. Ara bé, ningú podrà negar el plaer d'haver-se sentit plenament feliç, malcriat amb avarícia i protegit de qualsevol mal a la falda d'una tieta.

Qui renegui de les tietes ha nascut al país equivocat. A Catalunya som molt de les nostres tietes i de les dels altres. La tieta és la Suïssa de la jerarquia familiar, un territori neutral, reduït i molt sol·licitat. Per bé o per mal, les tietes marquen l'agenda de la nostra història, configuren la programació de la nostra televisió, determinen la nostra literatura i homologuen el nostre humor. Les tietes catalanes són la mesura demoscòpica per a qualsevol qüestió. El seu vistiplau reforça l'autoestima dels nebots que mai volem deixar de ser.

Pilar, Marina, Núria, Joana, Rosa, Bibi, Júlia, Montserrat... són les tietes de Catalunya. Elles sempre ens diran que som els més bonics i ens les creurem. Ompliran els terrats de la millor pirotècnia quan ens apleguin per Sant Joan, i per casa seva hi passaran els reis més esplèndids i detallistes. Així creixem, com a nebots aviciats d'una tieta a qui fem responsable de la nostra fortuna. Veurem què passarà el dia que ens faltin perquè ens tocarà a nosaltres. Serem les tietes de Catalunya. ¿I quedarà pólvora aleshores per fer-ho millor que elles?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT