Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

El paper que em faltava per fer

Fent una metàfora, jo ara mateix seria un acomodador de cinema que du els espectadors al seu seient entre la foscor. Els espectadors serien el PSC, el seient serien les pròximes eleccions municipals i la foscor... Bé, aquesta part és l'única que no és metàfora. Ah, me n'oblidava, la pel·lícula és Ànecs corrent sense cap .

Potser sí que algun dia s'acceptarà Quim Nadal com a sinònim de "tots els papers de l'auca". Apunti: etern alcalde sociata votat per convergents, candidat nacional quan això ho decidia Sant Gervasi, portaveu en l'època dels Capitans que van decapitar els senyors de Sant Gervasi i, ara, quan semblava que ja no em quedava cap més paper per fer, aquí em té, mantenint viva la brasa, a l'espera que arribi llenya fresca i que tornem a fer flama... Bé, o flameta, que tal com està la cosa, ja seria un èxit. I tot això en un moment en què el petri i totpoderós aparell presenta esquerdes, i qui sembla el veritable cap de l'oposició és el primer alcalde que els va plantar cara públicament... I que, al contrari que el Pasqual, se'n va sortir.

I mentre passo el relleu al següent (o a la següent), en comptes de gaudir de la calma anterior a la tempesta em toca fer d'equilibrista amb els famosos 1.450 milions del fons de competitivitat. Au, un altre cop la unitat catalana i els 25 diputats a Madrit. Però jo ja ho he deixat clar: "Quan el Govern negociï tindrà el PSC al seu costat, però cal fugir del càlcul tàctic i de la conjuntura" . Que traduït seria: puja aquí i veuràs les Gavarres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT