Podem parlar del futur, sisplau?

Ahir vaig tenir per uns moments una síndrome de nit electoral sentint les valoracions sobre com queda la immersió, en què totes les parts ho positivaven per sortir-ne guanyadores. Com que el que se'ns diu és un "sí, però", faig el mateix, m'alegra l'aval i hi poso almenys un però: que ens facin perdre tant de temps mirant enrere. Polititzar i judicialitzar el funcionament de l'escola és molt desagradable, però crear problemes on no n'hi ha en un moment delicat per a l'educació és una irresponsabilitat flagrant, perquè ens resta energies, temps i talent per als projectes pendents. Per això quan el president Mas va concloure "som on érem", tot i entendre'n la part positiva, la de salvar un projecte, em recorda també la part més cansada, la que ens cal treballar molt i patir per mantenir-nos, per continuar on érem, i no ben bé del tot. I la societat i l'escola han d'avançar, i cal afegir a l'èxit de la immersió altres èxits, nous reptes com el de millorar el coneixement de l'anglès. Per això tot aquest mareig no em permet celebrar res, com a molt respirar una mica més tranquil. I hi afegeixo el meu dret a expressar-me dolgut i preocupat per si es mantenen els bastons a les rodes i ens hem de mostrar agraïts quan salvem el que vam aconseguir fa dècades i hem demostrat de sobres que va bé. D'acord, avalats i salvats, doncs que ens deixin avançar.