Publicitat
Publicitat

MOLÈSTI A APART

La partícula d'adéu

Per més que s'hi esforcin, els científics del món no poden determinar quan un adéu és per sempre. Disposen de sincrotrons que fan col·lidir protons a la recerca de la partícula de Déu. Tot indica que algun dia descobriran el bosó de Higgs, que sostindrà els preceptes de la física moderna. Però mai podran saber -i potser ni els interessa esbrinar-ho- si les partícules que no han col·lidit tornaran a trobar-se mai més. A escala humana això es tradueix en la inconsistència dels comiats. Per més paraules, símbols i gestos que s'hi posin, ningú ha pogut executar un adéu definitiu, ja sigui per voluntat pròpia o per piruetes del destí.

Ni tan sols la mort és una excusa per acomiadar-se literalment d'una persona. No sabem si els que traspassen tenen coses millors a fer -ni que sigui una merescuda i eterna migdiada- que recordar-se dels que queden de guàrdia a l'existència. Com sentencia la saviesa popular, ningú mor mentre quedi el seu record, el seu llegat, les lletres de la seva hipoteca o el seu abonament al Camp Nou.

Els rampells d'acomiadar-nos d'algú de manera irrevocable són freqüents en les interaccions humanes. Les relacions entre persones presenten punts d'inflexió que conviden a posar fi de manera dràstica als vincles de qualsevol tipus que les mantenien unides. I és aleshores quan s'opta per una de les diverses fórmules que existeixen per acomiadar-se. Un lacònic "adéu", un poètic "a reveure" o un explícit "tant de bo una pluja de punyals t'enxampi sense paraigua". En comptades ocasions aquests comiats seran definitius. Les circumstàncies, l'atzar o la voluntat pròpia facilitaran retrobades i nous comiats.

Mentrestant, esperarem que l'afany humà per saber ens porti a saber quan els protons s'acomiaden per sempre més. De moment, tot indica que un adéu és definitiu quan qui s'acomiada ja no hi és abans de marxar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT