19/01/2017

Un pas endavant per regular el turisme a Barcelona

2 min

El debat sobre el turisme és central a Barcelona. La ciutat està morint d’èxit: són pocs els que no creuen necessari posar-hi fre. Molts barris pateixen una forta saturació de visitants, a risc que s’hi degradi la vida ciutadana i que l’increment dels preus de l’habitatge a causa de la forta demanda turística n’expulsi els veïns. El diagnòstic és clar i és compartit per la majoria. La solució, en canvi, no és fàcil. Però cal posar fil a l’agulla i començar a regular l’activitat turística per treure pressió a les zones més sobreexplotades i centrifugar-la cap als barris deprimits. No es tracta de renunciar al turisme, sinó d’ordenar-lo, de buscar-ne un que sigui cívic i de qualitat, a més de fer-lo compatible amb una ciutat que és i ha de ser moltes coses més que un destí massiu: ha de ser una ciutat on es faci recerca puntera, una ciutat educativa, universitària i de cultura, una ciutat menys desigual, una ciutat tecnològica i verda, una ciutat on es respiri un aire més pur, una ciutat solidària, una ciutat amb identitat comercial, una ciutat que torni a innovar en urbanisme. Una ciutat, en fi, que no pot dependre únicament del negoci turístic.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per això l’acord a què van arribar ahir l’equip de Colau i el grup d’ERC, que permetrà aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), és un pas endavant important per regular l’activitat turística. És prioritari aturar la proliferació de pisos turístics il·legals -segons l’acord assolit, es passarà de 40 a 110 inspectors i visualitzadors de carrer- i limitar la proliferació d’hotels. Són dues mesures elementals, inicials i emblemàtiques. Dues mesures que marquen el camí a seguir: el de repensar el model turístic a partir del consens i la concertació, tant amb els agents del sector com amb la ciutadania, que d’una banda el pateix i de l’altra se’n beneficia. És important, doncs, regular i ordenar el turisme però també no estigmatitzar-lo, no carregar-li totes les culpes i mals de la ciutat. I el que sembla també obvi és que aquesta feina no la pot fer en solitari un govern municipal en franca minoria, sinó que és un problema que demana diàleg a moltes bandes. Si s’aconsegueix abordar la qüestió sense fer-ne un cavall de batalla política i ideològica, serà més fàcil trobar sortides que beneficiïn tots els ciutadans i mantinguin la ciutat dinàmica.

stats