Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

'De pas' i 'de passada'

Una lectora em pregunta si són sinònimes i, per tant, intercanviables aquestes dues locucions. Ella, com molts usuaris del català, segurament voldria una resposta clara, fàcil de memoritzar, però l'he de fer matisada i complexa per no caure en el dogmatisme.

Bàsicament, són sinònimes però -com dic sovint- rarament la sinonímia és perfecta. Per exemple, jo diria de pas , i no de passada , parlant d'un animal que migra ("És un ocell de pas"), de la breu estada en un lloc de camí cap a un altre ("Estic de pas a Girona, demà me'n vaig a París"), d'un espai que serveix per anar a un altre ("És un carrer de pas", "Catalunya és terra de pas").

En canvi, diria de passada i no de pas, quan vol dir "aprofitant l'ocasió" ("Si li truques per demanar-li el cotxe, de passada felicita'l pel seu sant", "L'exigència d'austeritat serveix, de passada, per recentralitzar").

En aquest últim sentit, de pas no només és també correcte sinó que és l'única forma que fan servir alguns dialectes. Però jo aconsellaria l'ús preferent de de passada perquè és encara una forma molt viva entre els parlants no interferits i, sobretot, perquè planta cara a una pressió del castellà que, en frases així, afavoreix l'ús exclusiu de de pas.

I això que, de fet, el castellà també disposa de de paso i de pasada . I fins i tot, en alguns contextos, fa servir més de pasada que no pas de paso. Per exemple, a oir de pasada o bé aludir de pasada. En aquest casos, però, no significa tant aprofitant l'ocasió com d'una manera molt superficial .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT