Publicitat
Publicitat

AL FINAL

Un passat grandiós on se serviran caputxinos

Com recordarem els anys que hem viscut amb euros a la butxaca? Aquest primer de gener havia de fer deu anys de la posada en circulació de la moneda única i massa coses fan sospitar que, tal com el coneixem avui, l'euro no farà anys. Ara mateix es fa difícil imaginar com es reorganitzarà tot plegat. Abans els alemanys han de decidir què volen fer, i tampoc no seria estrany que, si no es posen d'acord, Merkel caigués. Per què no? Però tot això ja no és ben bé problema nostre. Aquí, al sud, queda clar que tots som fora de la divisa comuna. Assumim-ho i ja està. De què serveix pensar ara que les coses haurien pogut ser diferents? Sí que cal, però, anar meditant sobre les emocions que ens esperen.

La frustració serà gran i, quan les mesures del nou govern espanyol facin mal de veritat, molts buscaran un cap de turc. La justícia es va fixant ja en alguns responsables d'entitats d'estalvi i, si la cosa empitjora, podria ser empesa a apuntar més alt. Fins al president Zapatero? Sembla inimaginable, oi? Bé, s'anirà veient, o és que algú creu que la dreta s'empassarà de franc l'herència socialista?

Més coses: els millors marxaran. Els joves més ben qualificats buscaran feina en països amb moneda forta o en economies expansives, a la Xina, el Brasil o els Emirats; i enviaran diners als pares per ajudar-los a completar pensions raquítiques. El sentiment antigermànic renaixerà, potser també a França i vés a saber si Alemanya es girarà cap a l'espai natural que ja va somniar als anys trenta: l'est. La resta serem una antigalla i al final aquest serà el nostre negoci. El sud d'Europa serà poca cosa més que una destinació turística. Li passarà el que ja passa als nostres centres històrics i la classe mitjana d'arreu del món vindrà a passejar per un passat grandiós, part del qual serà l'euro. I els nostres fills els serviran caputxinos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT