Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Els patrocinadors de la festa

Sento a RAC1 l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, explicant que això dels violents (una denominació habitual per designar aquestes criatures dolcíssimes que tenen el costum d'apuntar-se a tota protesta pública més o menys massiva per tal d'amenitzar-la amb aldarulls i destrosses) no és cosa, com se sol dir, de grupuscles minoritaris i descontrolats, sinó que es tracta d'una quantitat important de gent (cinc-cents, mil, aventura el batlle), perfectament organitzats i tutelats per honorables organitzacions de les quals Trias prefereix no recordar-ne el nom. "Nosaltres no som", postil·len de seguida els representants sindicals Gallego i Álvarez, i, en fer-ho, fan pensar en aquella llatinada que diu excusatio non petita, accusatio manifesta . Quan Jordi Basté demana a l'alcalde que sigui una mica més concret i que expliciti quins són els sindicats que donen cobertura als simpàtics cremadors de contenidors, Trias s'escapoleix per la banda: "Cadascú ja entendrà el que vulgui entendre", diu, sense oblidar-se d'insinuar que els anteriors governs municipals de Barcelona van ser potser massa permissius amb els violents de marres.

No sé si els bipartits o els tripartits d'esquerres que van governar la ciutat en els anys anteriors tenien la màniga més o menys ampla amb aquesta gentola que els actuals dirigents de CiU, però el que és cert i segur és que el resultat és el mateix. Al final de la mani, el centre de la ciutat ofereix un aspecte tan alarmant i lamentable com en temps de l'alcalde Hereu, i les declaracions gemegoses del dia següent a càrrec del primer edil del Cap i Casal són tan emfàtiques, carregoses i inútils ara com abans. Vaig tenir el disgust de passejar per les Rambles i els seus voltants cap a quarts de nou del vespre de dijous i la pel·lícula que vaig tenir ocasió de veure-hi ja la coneixem de memòria: papereres en flames, aparadors esmicolats, escampadissa de bosses d'escombraries rebentades, contenidors tombats a terra o incendiats, semàfors inutilitzats, quioscos i mobiliari urbà fets xixines... I ciutadans violentats pels susdits violents i/o per agents de policia crispats i impotents, que han estat tot el dia sofrint en carn pròpia les doloroses ocurrències dels incendiaris i que, en conseqüència, no s'hi veuen de cansament i mala llet. Un panorama capaç de deprimir els ànims de l'idealista més militant.

I que no ens ve de nou, com dèiem. La veritat és que no creiem que l'alcalde Hereu i el seu equip fossin més permissius amb els violents del que ho puguin ser l'alcalde Trias i la seva gent: senzillament, succeeix que tots dos fracassen igual a l'hora d'enfrontar-s'hi. Això ha convertit Barcelona en la capital no només de Catalunya, sinó també dels buscadors de brega de carrer vinguts d'arreu del país, així com d'Espanya i d'Europa. Per això s'agrairia que l'alcalde tingués, per fi, la gentilesa de dir els noms dels sindicats que donen suport als vàndals. Més que res, per saber a qui hem de demanar comptes d'aquesta (altra) infàmia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT