Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Un pelet d'alegria, entre tanta enrabiada

En la societat multiplataforma i multitasca cada cop som més multicrispables. La crispació s'ha apoderat de nosaltres. Així com un nadó sol tenir tres estats (a punt de plorar, plorant o acabat de plorar), molts adults estan a punt d'indignar-se, o indignats o acabats d'indignar, i buscant un nou motiu per fer-ho. Puc estar d'acord que hi ha motius de sobres, i que no fer-ho exigeix un sobreesforç perquè el mal humor s'encomana més que la paciència. La indignació permanent és un estat d'ànim que es retroalimenta, descarrega adrenalina i et pot deixar aparentment esbravat, però impedeix avançar, perquè la ràbia tendeix a ofuscar. Per això a la societat multienfadada és difícil matisar o convèncer algú, i els provocadors sense manies ni respecte per la veritat, capaços de manipular al servei d'una causa determinada, troben amb facilitat seguidors incondicionals. Amb això no vull defensar una actitud passiva. Però sí unes prioritats. El desgast d'una enrabiada és gran, i si ens enfadem tants cops al dia, podem arribar cansats al moment en què toqui plantar cara de veritat. Alguna gent no es mereix ni que ens prenguem la molèstia d'enfadar-nos. I el plaer de no caure en la provocació del que necessita enemics per reafirmar-se a vegades és superior al vici de deixar-te enfangar. A més, si t'enrabies poc, quan ho fas tens més credibilitat, i sobretot més energia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT