Publicitat
Publicitat

CARTA A ÁNGEL ACEBES

El perdó

Demà farà vuit anys dels atemptats de l'11-M a Madrid. Ara que vostè ja s'ha retirat de la política, ara que el PP ja ha tornat al poder, potser començaria a ser hora de demanar perdó públicament a les 191 víctimes per la miserable utilització que en va fer durant aquells dies.

La gran crispació de l'última dècada no l'ha provocat la crisi econòmica, sinó l'ambient que es va viure a Espanya entre l'11 i el 14 de març del 2004. Altra vegada les dues Espanyes. Altra vegada la mateixa guerra civil, però ara en versió exprés: tres dies, no tres anys. I vostès, que estan acostumats a guanyar les guerres, aquella la van perdre i mai no ho han volgut reconèixer. Han preferit no fer les paus i deixar que la ferida continués oberta. Han construït una dreta mediàtica més potent, ressentida i esverada que mai per fer front a un enemic que llavors lluitava amb una arma tecnològica que ara ja sembla del Paleolític: el " pásalo " dels SMS.

Els familiars de les víctimes encara no entenen per què l'atemptat més gran de la història d'Espanya en comptes d'unir la població va provocar la seva divisió més salvatge. La responsabilitat és d'aquell govern Aznar, que va confondre els seus desitjos particulars amb la realitat. Si els atemptats eren obra d'ETA, ja es veien salvats. Si era Al-Qaida, ressuscitarien els fantasmes de la guerra de l'Iraq i vés a saber què passaria a les eleccions de diumenge.

Com a ministre de l'Interior, a vostè li va tocar ser el portaveu de la mentida institucional. Mentrestant, Aznar trucava als directors de diaris assegurant que la matança era obra d'ETA, els ambaixadors espanyols rebien una carta perquè difonguessin per tot el món la versió del govern i Urdaci feia la feina a TVE. Les víctimes que s'esperin; primer hem de guanyar les eleccions. I com que les van perdre, allà s'han quedat les víctimes. Ni un sol gest de disculpa pública en vuit anys.

Però en privat ¿tampoc no se n'ha penedit mai, senyor Acebes? ¿Vostè que diuen que és un home de fortes conviccions religioses, ha tingut la consciència tranquil·la tots aquests anys? El millor homenatge que pot fer demà a les víctimes és mirar les vuit compareixences públiques que vostè va protagonitzar entre l'11 i el 14 de març del 2004. Quan les hagi vist, corri cap a missa i confessi's. Sap que si li toca el cardenal Rouco Varela té l'absolució assegurada.

Els indignats que ara tenen 30 anys són fills de les mentides de la guerra de l'Iraq i de l'11-M. Va ser en aquell moment quan tota una generació es va adonar que els que manen no sempre diuen la veritat. Ara vostè ja se n'ha anat de la política. Però l'encabronament s'ha quedat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT