18 persones al ‘New York Times’ per caçar les mentides de Trump

L’ENDEMÀ DELS DEBATS electorals els diaris dictaminen qui ha resultat vencedor amb peces que solen dir més coses sobre els mitjans que les publiquen que no sobre el debat en si: la tria d’opinadors es fa sabent ja de quin peu calça cadascú i, per tant, intuint a qui puntuaran més bé, si no hi ha cap daltabaix. Però el debat Clinton-Trump ha comportat un nou format periodístic: el de la contrastació en directe. Com que els polítics es tiren pel cap xifres sovint manipulades o parcials, alguns mitjans americans es van dedicar a analitzar en temps real les acusacions mútues que es llançaven els dos candidats presidencials. A més, la relació de Trump amb la realitat és original i creativa, així que cal ser molt àgil, perquè quan recuperes un tuit seu negant el canvi climàtic -després que al debat digui que ell mai n’ha negat l’existència- ja ha llançat dues mentides més. Com el pop que excreta tinta per despistar els seus depredadors, Trump evacua barbaritats en la seva permanent fugida endavant. Per això el New York Times va dedicar 18 persones a controlar els fets del debat. Poca broma, divuit persones. Aquí sí que la immediatesa tenia tot el sentit del món. I imagino que aquest nou format en directe serà una tendència que els diaris implantaran en successius debats electorals, també a Catalunya i Espanya.

Són els fact checkers, tal com se’ls anomena en anglès. I ja és significatiu que a les redaccions nostrades o veïnes sigui una figura absent. Però, esclar, si alguns mitjans tenen fact checkers, altres tenen amagadors de fets. És el cas de Fox News, que per no deixar en evidència Trump -i el seu clam que la criminalitat a Nova York havia augmentat- van manipular les dades deixant fora les que no els convenien. Feta la llei, feta la trampa. I per part dels sospitosos habituals.