Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

I a pesar de tot, sóc on era

Un dia van trucar a la porta del meu despatx. Era Montilla. Venia a dir-me que plegués. Les enquestes deien que érem la tercera força política municipal a BCN per darrere de CiU i del PP i el millor era buscar-me un recanvi. I jo vaig dir-li, si fa o no fa, "Puja aquí i veuràs Móstoles". Traduït seria: "Les enquestes també diuen que, per culpa teva, a les eleccions nacionals traurem el pitjor resultat de la història. Plega tu primer". El final de la història és conegut. L'aparell no va gosar imposar un candidat propi (bé, i ningú va acceptar ser-ho, cosa que diu molt del moment que viu el partit) i va aprofitar l'ambició de Montserrat Tura per forçar unes primàries fetes amb el fre de mà posat, no fos cas que prenguéssim mal. Primàries, per cert, que han estat l'enfrontament d'un mateix model caducat, cosa que les han convertit en estèrils, políticament parlant, i que no serviran per canviar les dinàmiques de vot, com alguns anhelaven.

Així doncs, l'intent d'apunyalar-me públicament ha acabat amb les bases votant-me, tot i saber que les enquestes donaven més bon resultat electoral a l'altra candidata, i convertit en el primer candidat del PSC a l'Ajuntament de BCN que no és imposat per l'aparell del partit. Ara em toca continuar la batalla contra Trias. Sé que la faré sol, però amb el trumfo de ser qui va plantar cara a la totpoderosa cúpula del partit. Potser això em dona més possibilitats... o no, però em donarà una cosa molt important per a mi: la dignitat com a persona.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT