Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Josep Lluís Núñez: El 'pesident' màrtir

Núñez té la dolçor sinistra d'un osset de pelfa de film de terror. No pot parlar sense que se li esquerdi la veu i l'ennuegui una emoció de sanglot i mocador. Viu en l'ambivalència emotiva d'un Tony Soprano, que després d'enviar dos sicaris a matar l'amic se li humitegen els ulls veient volar uns ànecs.

Cal remuntar-se al Capità Garfi per trobar algú que arribi al seu nivell d'autoparòdia. Té un català de lis vai dir , sànvix i cese i un castellà de se llovía , llambordins i arengada , però prou cultura per saber que la ciutat on és rei dels xamfrans copia el nom de l'equip.

Un ardor filantròpic de nou-ric el va dur al cim de la república culer, on en lloc de ciutadans hi ha sosssis . El sosssi és una raça que mentre l'equip guanya tant li fa si el pesident és man gui . Quan diu "Ho haveu vist!" parla de l' àrbit . Només s'emprenya si li roben el partit.

Poc avesat, doncs, a retre comptes, Núñez plora perquè se sent màrtir. I se'n sent perquè en coneix de pitjors amb creu de Sant Jordi. Perquè sap que si no fos per una mala conjunció astral -haver d'eixalar Josep Borrell- mai no l'haurien empaperat.

Per entendre'l només cal passar de l'això no està bé, i punt, a l'això ho fa tothom. La corrupció és un bany maria on estafar s'acaba confonent amb fer bullir l'olla. La seva ha esclatat tard i prou suaument perquè ja no ens pugui entendrir plorant entre barrots .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT