25/06/2011

La petita

2 min

Avui es fa gran la nena petita. La de les galtes vermelles i els cabells sempre fora de lloc. Aquella que es feia notar amb rialles explosives, la que s'amagava darrere d'un passotisme envejable i es delatava amb els ulls ofegats per l'emoció. Ella es fa gran, però jo, per molt que s'hi entossudeixi, mai la veuré gran del tot. Per mi sempre serà la meva germana petita: la que jugava amb mi a mestres perquè jo ho volia i es deixava, fins i tot, posar deures; la que m'acompanyava a comprar dolços per menjar-ne més que jo; la que em deixava la seva espatlla per reposar-hi el cap en els viatges llargs, tot i que ella no acluqués la parpella ni 5 minut; la que es mantenia desperta a l'habitació escoltant les meves batalles quotidianes com si fossin la seva novel·la preferida. Ha heretat la meva roba, però se l'ha fet a mida, ha escoltat els meus discos i se'ls ha après; ha conegut els meus amics i ara ja són els seus. Per mi ella és la nena del posat divertit i juganer; la que mai ha tingut un no i sempre recorda les dates assenyalades, fins i tot abans que els que celebrem alguna cosa. Ella em pren les mides per tenir una referència i no s'adona que jo no em perdo ni un detall del que fa, perquè la meva germana petita és, sempre ha estat, el meu punt de partida. La nena que riu els meus acudits dolents amb rialles desencaixades i m'agafa la mà en els moments més durs sense que li tremoli el pols ni li tremoli res. Perquè ella és així: valenta i compacte com un terrós de sucre.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si les coses van tal com han d'anar la meva germana petita serà la persona amb qui compartiré més dies a la meva vida. Potser per això m'aconsella amb la saviesa d'un avi, em protegeix amb la prudència d'un pare, em somriu amb l'entrega d'una parella i em mira amb l'enlluernament d'un fill.

stats