27/12/2011

El piròman es fa bomber

2 min
El nou ministre d'Economia, Luis de Guindos, amb Elena Salgado.

Molt a poc a poc, com una revelació del més enllà, aflora la veritat mariana. Els fets se'ns anuncien amb comptagotes i per fascicles, i de moment ens hem de conformar amb la misteriosa xifra de 16.500 milions en retallades a tot l'Estat, que no se sap d'on surt, com s'ha calculat ni on ens porta, però que serveix perquè prenguem consciència d'on tindrem el llindar del dolor. Perquè els números són innocus, i fins que no es transformin en mesures no volen dir res. Falta el més important, que és el com . D'on es trauran els recursos, qui patirà més, quan caldrà que els catalans ens tornem a autoretallar, vet aquí l'os de tot plegat, vet aquí la veritat que Don Mariano amaga sota la taula. Estàvem encara en aquesta fase preliminar del gran partit de les tisorades, i vet aquí que salta la sorpresa en el moment de l'alineació ministerial. L'home que li farà la feina bruta al president, és a dir, el ministre d'Economia, es diu Luis de Guindos, perfectament reputat i aparentment impol·lut. Però d'ençà que existeix Google, ningú pot esquivar el seu passat, i apareix la gran i sonora llufa, escampada per Twitter a la velocitat de la llum: el sr. Luis de Guindos va treballar per a Lehman Brothers just quan es fabricava tota aquella porqueria coneguda amb l'eufemisme de subprimes . En ple apogeu de l'orgia de la desregulació en què uns bandits amb corbata cobraven primes per arruïnar milions de famílies, l'il·lustre De Guindos no era precisament un anònim passavolant sinó, atenció, ni més ni menys que el director de Lehman Brothers per Espanya i Portugal. És una llàstima que aquest novíssim govern no deixi fer preguntes a les seves rodes de premsa, perquè, si no, li podríem preguntar a Don Mariano quina opinió li mereix la gestió d'aquell banc que, per cert, va dilapidar els estalvis de més d'un dels seus pobres votants.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No em negaran que no és còmic que un dels executius que va posar, no sabem en quina mesura, el seu petit gra de sorra en una de les grans fallides bancàries de la història, ara ens vingui a alliçonar sobre com hem de sortir de la crisi. D'un dels productors de la catàstrofe arriba ara la superproducció de l'austeritat, i fa bona la faula del piròman convertit en bomber. La tècnica de Luis de Guindos és tan antiga com el món i em recorda els franquistes que es van convertir en monàrquics per blanquejar el seu passat, o els comunistes que en el moment de la perestroika els explicaven als russos com havien de votar. La vella idea que diu que si no pots canviar el teu passat, maquilla almenys el teu present. En aquesta nova mutació, De Guindos es presenta ara com l'abanderat de l'austeritat, i en les primeres declaracions s'ha atrevit fins i tot a confessar que estem a punt d'entrar en recessió. És una llàstima que no hagués descobert la virtut de la sinceritat una mica abans, quan encara tenia a les seves mans evitar el merder d'on ara ens vol treure.

Ja sé que avui és 28 de desembre, però lamento informar-los que tot el que diu aquesta contra és estrictament veritat i no és cap innocentada.

stats