"Sóc un piròman de les idees"
És molt d'hora al matí. Ell m'obre la porta fresc, fort i agradable. I m'enlaira: peses més del que sembla. Deixo de gravitar i toco de peus a terra: Ets un provocador, eh? Sí. M'agrada molestar la gent fins a fer-la enfadar: és bo que la gent s'enfadi. Sempre buscant el límit? Jo sóc un piròman de les idees i collo fins que provoco l'incendi. Et cremes sovint? Sí: m'agrada el risc.
Euros i culleretes. Aquest és el Pau: empenta en tots els sentits i sempre l'última paraula. Camisa ben planxada, sortides inesperades. Qui ets, tu? Un noi més alt del que la gent es pensa. I qui t'agradaria ser? Jo de petit volia ser mama. I, en certa manera, ho és: als 18 anys va parir una empresa i una idea que avui avança i triomfa al ciberespai. Un visionari del cloud computing. N'has robat moltes, d'idees? Idees, no. Però fa poc vaig robar una cullereta de metall en un avió. I llavors riu: indòcil i ingenu. No guanyes per a culleretes? Per a culleretes, sí. I això què vol dir? Que el meu sou no arriba als 2.000 euros nets al mes. Suficient? Per viure sol, que és el que vull, sí.
Possibles i impossibles. El Pau és un exemple que es poden començar coses sense diners, sense contactes i en plena crisi: Tot és possible? Sí: no hi ha res impossible i l'important és moure's, fer coses, l'acció. El Pau parla amb seguretat, convicció i optimisme: Tot ho tens tan clar com sembla? No. Però és important semblar segur: si tu no ho estàs, ningú ho estarà. Quin és el teu punt dèbil, Pau? Pensa, mira al sostre, i llavors trenca la seva correcció amb un: Collons! I es confessa: No sé gestionar el temps ni l'ordre. I com es dirigeix una empresa sense això? Fitxant un cap. I deixant que et manin? Sí: és important envoltar-se de gent que és millor que tu.
Vòmits i llàgrimes. El Pau podria ser el nostre Mark Zuckerberg particular. Geni despistat o geni controlador? Les dues opcions impliquen que m'autodefineixi com a geni: i això és de nen repel·lent. Ho ets, una mica? Ho he sigut de petit. I amb l'edat, el nen repel·lent s'ha convertit en jove prepotent? No. Jo vaig començar de zero i de forma humil. I ho tinc molt present: cada cop que rebo un premi recordo els vòmits, els nervis i les llàgrimes del principi. I just quan parlem de drames, ens arriben riures de la sala del costat: Us ho passeu molt bé aquí, no? Sí. M'és fàcil fer riure la gent, perquè sé riure'm de mi. ¿I quan els altres es riuen de tu sense previ avís? Si jo no ho he provocat, no m'agrada. I riu, sincer i enorme.
Bona i mala sort. Són les 10 i la pròxima cita arriba. Però abans: Creus en la sort? No ho sé. Suposo que crec en la sort però també en la mala sort. El que tinc clar és que la (bona) sort l'has de perseguir: no ve sola. T'has equivocat molt, a la vida? Sí. Avui, a tres quarts de deu, encara no. Però en general, molt: l'èxit és una qüestió d'estadística: la cagues, la cagues i la tornes a cagar fins que te'n surts. Un viu exemple de persistència i constància: el Pau. La teva feina és la teva vida? Jo m'he buscat una feina que m'agrada i no he hagut de treballar mai més.
