Amb els pixats al ventre
"En aquesta ciutat em sembla que es beu massa alcohol", reflexionava fa un parell de dies el regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, el senyor Joan Puigdollers, després d'explicar que la neteja d'orins a la via pública costa cada any 2,2 milions d'euros a les arques públiques barcelonines. Dit d'una altra manera, resulta que el personal es pixa per les cantonades del Cap i Casal, i això costa un dineral als soferts ciutadans/contribuents. Com que es dóna el cas que la gran majoria de les miccions es produeixen durant l'horari nocturn, el regidor, en un atac de perspicàcia digne de Sherlock Holmes, col·legeix que hi ha alguna relació entre aquest comportament incívic i la ingesta de begudes alcohòliques als bars. És a dir, que a la gent, després de beure, li agafa pixera. Bravo, distingida autoritat.
Matisaríem la sagacitat de l'edil només amb un dubte: si, en lloc d'alcohol, els incívics consumissin sucs de fruites, vol dir que s'abstindrien d'orinar pel carrer? Ho dic perquè em sembla que podríem aportar testimonis de persones que, de vegades, en el seu lleure nocturn, consumeixen algun tipus de destil·lat i no per això corren a buidar la bufeta a l'espai públic. El problema, doncs, no deu tenir tant a veure amb la graduació de les begudes que un individu prefereixi, sinó amb el seu nivell d'educació i de maduresa mental. Esclar que un energumen borratxo va (encara) més passat de voltes; però del que podem estar segurs és que si estigués sobri no deixaria de ser un energumen. Els que pixen al carrer ho faran igualment, amb independència de si evacuen restes de calimotxo o d'aigua tònica.
Això ens porta a la mena de mesures que va anunciar el regidor Puigdollers per combatre aquesta plaga d'immundícia: mentre l'Ajuntament es pensa si col·loca o no col·loca urinaris públics, i si els col·loca, com els gestiona, es prega als propietaris d'establiments públics que permetin l'ús dels seus lavabos a tothom que vulgui, encara que no siguin clients del local. De moment es limiten a demanar-ho per les bones, però no es descarta convertir més endavant aquesta mesura en obligatòria.
Permetin-me un altre dubte: és una broma? De veritat pensen a l'Ajuntament de Barcelona que han de ser els amos de bars i restaurants els que es facin càrrec d'un mort que és estricta competència seva? ¿No paguen els ciutadans una quantitat prou notòria d'impostos municipals perquè l'Ajuntament es faci càrrec, com a mínim, de mantenir la salubritat de la via pública i de perseguir els que la facin malbé? Si Barcelona és una de les ciutats més brutes d'Europa és perquè hi ha hagut (i hi ha, pel que es veu) una deixadesa alarmant de responsabilitat per part de qui té o ha tingut encomanada la tasca d'evitar-ho. Ja ens podem lamentar dels estornells que ens decoren els cotxes, si ni tan sols sabem obligar els éssers presumptament humans a mantenir un comportament mínimament civilitzat i encolomem la feina, i els maldecaps, a qui menys li corresponen.
