Publicitat
Publicitat

El plaer addictiu de l'odi

L'odi produeix un plaer intens, excitant. És addictiu. Ho hem vist durant dècades al País Basc i ho vam veure dijous, a Sirte, a través d'unes imatges esfereïdores: el linxament del dictador Gaddafi, l'acarnissament d'un grup de combatents contra la bèstia que ha subjugat Líbia durant dècades. Costa massa poc ficar-se en la pell dels que el van colpejar fins a la mort. ¿Què haurien fet els nostres avis si un dia s'haguessin trobat amb el dictador Franco al davant, sol i derrotat? A vegades es fa difícil no deixar-se portar pels baixos instints, pel sentiment de revenja. Ull per ull, dent per dent, fa la llei del Talió, una llei que els nens adopten amb tota la naturalitat del món, igual com s'entreguen a l'amor a cegues.

El gran drama de l'Espanya contemporània és que després de la Guerra Civil van venir quaranta anys d'un règim assentat damunt l'odi als perdedors. Aquell inacabable revengisme no l'hem acabat de superar. El País Basc per fi agafa ara el camí de la pau, un camí en què la tasca més difícil serà soterrar l'odi. Si aconsegueix esborrar-lo de la vida pública i de les vides privades, haurà vençut. No serà una tasca senzilla, ni des d'Espanya ho posaran fàcil. Caldrà posar l'èmfasi més en la reconciliació que en la política. I després que cadascú defensi el seu ideal de país.

L'odi forma part de la condició humana tant com l'amor, però el que ens fa ser conscients de la nostra fràgil humanitat és quan som capaços de vence'l. Si no només som entranyables i monstruosos nens.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT