Un plaer en aquest temps assolellat de crisi

Ara que m'he d'estar d'algunes coses; ara que la crisi i l'edat m'han anat fent perdre costums que semblaven sagrats, com anar al cinema o a sopar amb amics; ara que la vida tendeix dolçament a la simplificació, em sorprèn que encara em faci feliç una cosa com comprar llibres. Just fa una estona, assegut al sol, n'estava llegint un de petit. L'ha escrit un autor que no coneix ningú, el publica una editorial modesta i, a més, no és de narrativa. Difícilment, doncs, el trobareu ressenyat. Té una portada preciosa, un tacte gustós i un text ferm i suggerent que parla de tres personatges que no tenen res a veure mútuament. El primer és Diògenes de Sinope, un filòsof grec peculiar. Un provocador, en diríem avui; una mena de suma d'activista més pallasso. El segon és l'holandès errant, el protagonista de l'òpera de Wagner, condemnat a navegar sol per sempre més, en un vaixell fantasma. I el tercer és... -no ho dic-. El cas és que el llibre ( El gos cosmopolita i dos espècimens més . Raül Garrigasait. Editorial A Contra Vent. 16 euros i mig) m'ha fet sentir una joia especial.

Simplificant molt podem dir que tracta sobre l'home, el món i la manera com l'un intenta encaixar en l'altre. Llegir reflexions escrites amb tanta pulcritud és un plaer. Com també ho és constatar l'existència d'un llibre tan ben fet, nascut en una època bocabadada per la tecnologia i en una cultura petita que, malgrat tot, continua regalant-nos aquests fruits. Però el plaer més gran és la confluència del llibre i la meva vida en el punt precís d'una terrassa assolellada, un matí d'hivern d'un dia entre setmana. Sento gratitud per les frases d'en Garrigasait, que em fan volar de punta a punta de la història. I mentre ell busca com explicar-se jo miro d'explicar-me en aquest temps estrany, un temps de crisi. Un temps, per tant, de tranquil·litat i reflexió.