Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El plural de l'ou com balla

Dijous em vaig decidir a anar a veure ous com balla , o eren ous com ballen o potser uns ou com balla ? Quan substantivem grups de paraules, fomar-ne el plural pot ser un bon maldecap.

I el mateix maldecap en seria un bon exemple. En efecte, si és dels que ens obliguen a prendre una aspirina, parlem de mals de cap , però si és un problema amorós o de feina, de maldecaps . Morfològicament parlant, podem dir que l'aglutinació ens els estalvia.

També ho fa quan la substantivació afecta nom i adjectiu. Parlem de claus angleses i porcs senglars però de ratpenats i ratapinyades . Els pocs exemples d'adjectius units al nom amb guionet els resolem com l'aglutinació: un pit-roig i dos pit-roigs o pit-rojos .

La cosa es complica quan afecta dos noms, perquè llavors en teoria tot depèn de si el segon fa d'adjectiu del primer o estan en perfecta coordinació. Sembla que hauríem d'escriure cotxes bomba i escoles taller però alcaldes presidents i caces bombarders .

Però el plural d' ou com balla segueix sent gairebé tan misteriós com la transsubstanciació que d'alguna manera exalta i simbolitza.

Si dic que vaig a veure ous com ballen , sembla que estigui més aviat davant d'una frase i si em decanto per ous com balla , em carrego la sagrada concordança.

L'aglutinació ho resoldria, però a oucomballes sembla que no ballin tant i ou-com-balles resulta ortopèdic. És un cas en què t'adones que la llengua és tan creativa que ni la millor gramàtica pot fer-la sempre ballar al seu so.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT