Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Un pobre homenet trist i sol

La imatge va ser demolidora. Plenari de la cimera del G20, poc abans de començar una de les reunions. Una càmera de TV enfoca Rajoy per l'esquena. Està assegut al lloc que li pertoca en la immensa taula. Repassa papers. De sobte, Obama apareix per la dreta de la imatge. Camina en direcció a la seva posició. Però abans, veu Rajoy i es mou cap a la seva dreta per anar a trobar-lo. Rajoy s'aixeca i posa aquella cara que posa Rajoy quan no sap quina cara posar, que és la majoria de les vegades i que consisteix a fer un somriure forçat que acompanya d'un moviment en escorç de la mandíbula inferior. Obama li diu alguna cosa. Rajoy fa cara de circumstàncies i continua fent la cara de no saber quina cara fer. Obama torna a dir alguna cosa. Rajoy se'l mira en silenci. De sobte, per l'esquerra apareix una dona a gran velocitat. Diu alguna cosa a Rajoy. Ell li contesta. Ella li diu una cosa a Obama. Obama li respon. Ella llavors parla a Rajoy. La cadena es produeix fins a tres cops. Obama se'n va. La noia se'n va. Rajoy seu.

Foto de família de la cimera del G20. Els homes i les dones més importats del món es van situant on els toca. Tothom parla amb tothom de manera distesa. Tothom? Nooor !!! Allà al mig emergeix una figura dissonant que no interactua amb ningú. Palplantat com un estaquirot, representa la soledat més absoluta. Sembla l'home invisible. Veient-lo em pregunto: tota aquesta gent tan poderosa, què deu pensar de Rajoy? Quin ànim tens quan has de negociar amb un individu que no sap parlar cap idioma que no sigui el seu? Quina imatge has de tenir d'aquesta persona? No deus tenir la tendència a mirar-te'l amb una barreja de peneta, commiseració i superioritat? I també em pregunto: quan fa uns quants anys que aspires a presidir un país, no tens temps per fer un curset bàsic i poder, com a mínim, entendre't amb la gent nivell " Hau du yu du? Mai teilor is richt "?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT