Publicitat
Publicitat

La polèmica del dèficit fiscal

El càlcul del que els catalans rebem de l'Estat en forma de despesa pública i el que hi aportem mitjançant els impostos, denominat balança fiscal , ha portat polèmica. Les dades que va presentar el conseller Mas-Colell sobre la balança fiscal 2006-2009 han estat criticades. Es diu que no s'han calculat amb el mateix rigor metodològic que les anteriors estimacions del govern català i que, com que la xifra resultant pot diferir segons la metodologia de càlcul utilitzada, el conseller va posar l'èmfasi de manera interessada en només una xifra. Sobre aquesta polèmica vull fer algunes puntualitzacions.

El desembre del 2004 el conseller Castells va nomenar un grup d'experts per estimar la balança fiscal de Catalunya 1999-2001 amb el sector públic central. El mateix grup d'experts va tornar a ser cridat el 2008 per al càlcul de la balança 2002-2005. Les dues vegades vaig ser la coordinadora del grup de treball.

El 2004 el càlcul material de la balança el va fer el mateix departament d'Economia de la Generalitat. El 2008 el càlcul el va portar a terme la professora Marta Espasa i la becària Marta Curto de la Universitat de Barcelona. En les dues ocasions, el paper del grup d'experts va consistir a acordar la metodologia de càlcul i supervisar-ne els resultats.

En l'estimació de la balança fiscal presentada fa pocs dies s'ha emprat la mateixa metodologia que la utilitzada pel grup d'experts. El càlcul l'ha fet el departament d'Economia, com el 2004, i ha estat supervisat per la professora Marta Espasa, com a autora material del càlcul del 2008, i jo mateixa, com a coordinadora del grup d'experts. Per tant, puc garantir que l'estimació s'ha fet amb el mateix rigor metodològic que les anteriors vegades i que les dades del dèficit s'han fet públiques segons cada una de les opcions metodològiques que permet el seu càlcul, com també es va fer el 2004 i el 2008.

Així mateix, vull subratllar que la metodologia emprada és molt semblant a la que el 2008 va fer servir el govern central en l'estimació de les balances fiscals de totes les autonomies. També vaig formar part del grup de treball que va establir aquesta metodologia.

Pel que fa a les xifres de dèficit fiscal (balança negativa), s'ha criticat que el conseller va destacar només les neutralitzades i que no va esmentar les no neutralitzades. La neutralització té en compte si el pressupost de l'Estat està equilibrat o no, és a dir, si presenta dèficit o superàvit. Si hi ha dèficit, que vol dir que l'Estat s'endeuta, cal considerar aquest deute com un passiu o una càrrega que en una part recau sobre els catalans i que incrementa la contribució que ja fan via impostos. Contràriament, si el pressupost presenta superàvit cal considerar-lo com un actiu que alleugereix la contribució impositiva.

Quan l'Estat té dèficit pressupostari i no es neutralitza, es provoca un efecte positiu sobre el saldo fiscal de la balança, ja que es gasta més i no es comptabilitza la càrrega que suposa el finançament d'aquesta despesa per la via de l'endeutament.

La balança fiscal actual s'ha calculat i fet pública neutralitzada i sense neutralitzar, igual que les altres vegades. Ara bé, en les anteriors estimacions la diferència entre l'una i l'altra, encara que era significativa, no era tan determinant com ara perquè el dèficit pressupostari estatal no era gaire elevat i en alguns anys fins i tot hi havia superàvit. Per exemple, la mitjana del dèficit fiscal 2002-2005 és, tant neutralitzada com sense neutralitzar, del 9% del PIB. En canvi, la mitjana del període 2006-2009 calculada ara és d'un 8,2% amb neutralització i d'un 6,8% sense neutralitzar.

La diferència entre neutralitzar o no esdevé abismal el 2009. El dèficit fiscal neutralitzat és del 8,4% del PIB i sense neutralitzar és del 0,4%. No tenir en compte que el 2009 el dèficit pressupostari estatal era de 89.985 milions d'euros i no comptabilitzar-ne la càrrega dóna una visió esbiaixada de la realitat.

Potser hi ha qui creu que destacant un dèficit fiscal del 0,4% del PIB el greuge que pateix Catalunya es minimitza. Doncs s'equivoca. En termes comparatius, el greuge es manté. ¿Algú s'imagina quin superàvit fiscal (balança positiva) deu tenir Extremadura si no es neutralitza? Si la no neutralització afavoreix Catalunya per rebaixar el dèficit fiscal del 8,4% al 0,4% del PIB, ¿fins a quan creixeria el superàvit no neutralitzat d'Extremadura, que segons càlculs del govern central era d'un 18% del PIB el 2005?

A més, hi ha una altra manera de veure el greuge que pateix Catalunya, que és independent de si es neutralitza o no, i mostra bé la pauta de la política redistributiva estatal. El 2009 els catalans vàrem pagar a l'Estat el 19,25% del conjunt dels ingressos tributaris estatals. En canvi, l'Estat només va gastar a Catalunya el 14,14% del total de la seva despesa, un percentatge inferior al pes de la població catalana, un 16%. Aquest desequilibri encara es fa més gran si s'exclou del càlcul la seguretat social. En aquest cas, el pes dels impostos és del 19,73% i el de la despesa és de l'11,17%.

El conseller Mas-Colell va actuar correctament i va subratllar la dada del dèficit més perfeccionada metodològicament. No cal confondre els ciutadans amb moltes xifres que poden semblar contradictòries. No puc entendre la polèmica generada pel PSC, que només pot anar contra els interessos de Catalunya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT