La política després del 'corralito'
L'ensopiment produït per les successives onades de calor d'aquest mes d'agost ens han donat l'oportunitat de conèixer el senyor Óscar López, que ahir va sortir a donar resposta a la intenció imminent del govern de Rajoy de demanar el rescat per a Espanya. El senyor López, a qui estem encantats de saludar, troba que és lamentable que el govern espanyol "hagi tirat la tovallola", i recorda que el president del seu partit, un senyor a qui anomenen Alfredo Pérez-Rubalcaba i que fins fa un any i durant una legislatura sencera va ocupar un càrrec tan innocent com el de vicepresident del govern d'Espanya, s'ha passat darrerament "set mesos recorrent Europa per parlar bé d'aquest país [es refereix a la mateixa Espanya] i intentar evitar aquest rescat".
No agrairem mai prou al senyor Rubalcaba els seus desvetllaments, però el senyor Óscar López, i tots els que formen part dels quadres dirigents del seu partit, farien bé de recordar que la intervenció internacional sobre Espanya ja va començar durant el segon mandat del president Zapatero, i que aquesta circumstància va ser la que va explicar els canvis tan radicals que van experimentar les polítiques del govern espanyol d'aleshores, que van passar del Pla Renove del parc automobilístic i del xec nadó per al foment de la natalitat a les primeres retallades d'un 5% per als funcionaris.
En resum, que no tenen vergonya. No la té el PSOE, que té l'ocurrència de presentar-se davant l'opinió pública com una formació que no té res a veure amb el caos econòmic i financer que estem patint, i encara en té menys el PP, l'actual encarregat de fer veure que el que està passant és que ens tenen mania, com solia dir l'enyorat Uribarri. Una bona mostra l'ha donada l'ignot ministre d'Indústria, Energia i Turisme, un senyor que es fa dir José Manuel Soria i que ha intentat incentivar el turisme interior criticant que molts súbdits del Regne d'Espanya "s'equivoquen" perquè van a passar les vacances "en llocs recòndits amb mosquits i temperatures que sobrepassen els 35 i els 40 graus".
Les declaracions ministerials són tan ridícules que no mereixen comentari, com tampoc no val la pena fer-ne sobre les idees exposades pel tal Óscar López, número 3 del PSOE. Els uns i els altres insisteixen a fer veure, patèticament, que els problemes que patim els ciutadans (problemes prou greus i complexos, per cert) són culpa del partit contrari, i estan disposats a insistir en aquesta argumentació fins a la nàusea. No s'adonen, però, que a mesura que parlen es posen cada vegada més en evidència. No s'adonen, els dos grans partits del sistema polític espanyol, que la seva deixadesa està deixant -cada dia més- un espai cada vegada més obert i propici a les opcions populistes i antidemocràtiques. És per això que fins i tot Mario Conde ha gosat formar el seu propi partit polític. Si de sobte ens trobem governats per algun clon de Cristina Kirschner, no ens hauria de venir gaire de nou: és el camí natural de sortida del corralito .
