28/02/2011

La pólvora I les salves

2 min

Ja és cert que dura poc l'alegria a casa del pobre. No fa encara un mes, parlàvem de les expectatives que havia suscitat a Mallorca la creació de la Lliga Regionalista Balear, el nou partit fundat per Jaume Font, ex-quasi tot dins el PP illenc i ara caigut en desgràcia davant de l'actual cúpula dirigent, ansiosa per ofrenar noves glòries a Espanya i per exercir -des del govern, per descomptat- de flagell de catalanistes i altres pústules. La idea era que el flamant partit del senyor Font podria sumar forces amb el que queda d'Unió Mallorquina per tal d'ocupar l'espai del centredreta moderat i més o menys regionalista/catalanista, en contraposició amb l'extrema dreta espanyolera i sin complejos que representa el PP dels senyors José Ramón Bauzá i Carlos Delgado. Fins i tot, posats a encendre ciris a santa Rita, aquesta hipotètica nova formació tal volta seria capaç d'obtenir suficients vots per impedir la majoria absoluta del PP. Sembla que el president Francesc Antich i els cappares del PSIB-PSOE s'havien arribat a fregar les mans amb el conte de la lletera.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però res de res, tot plegat no va passar de ser un miratge a l'illa dels feliços efectes visuals. Després d'uns dies per amunt i per avall amb converses i trobades, al final Jaume Font va venir a dir que no havia de menester UM per tirar endavant el seu projecte, mentre que el president d'UM, el sofert Josep Melià, sortia a fer unes declaracions més o menys simètriques. Com sol succeir en aquests casos, no hi va haver manera de posar-se d'acord en el repartiment intern de cadires i tothom es va estimar més ser cap de ratolí que cua d'arengada. Font ha continuat movent fils i mantenint trobades amb els capitostos de les delegacions municipals del PP, i ja s'ha curat en salut advertint que el seu és un projecte "a llarg termini". Tot fa pensar que, al final, la famosa Lliga Regionalista serà poca cosa més que un instrument per mirar d'esgarrapar-li al PP, des de fora, allò que Font ja no li podia esprémer des de dins.

Mentrestant, les últimes notícies d'UM són d'aquest cap de setmana mateix, i consisteixen en la irrupció de la policia a la seu del partit i la detenció de mitja dotzena llarga de persones dins l'anomenada operació Pícnic, un enèsim escàndol de corrupció protagonitzat per càrrecs públics uemites que cobraven de l'erari públic mentre treballaven en la captació d'afiliats per al partit. Avui mateix, UM celebra un consell nacional en el qual la direcció defensarà el canvi de nom de la formació, per tal d'impulsar un, ehem, procés de refundació. Probablement Melià era la persona adequada per dur tal cosa a terme, però tot fa pensar que ha arribat tard: el pas de Maria Antònia Munar i els seus sequaços va ser tan devastador que ara resulta massa difícil no confondre UM amb la cova d'Alí Babà. I d'això, ves per on, no se'n beneficia ningú més que el PP. Ho dic perquè després no diguin que no els havíem avisat si el resultat del 22 de maig, a les Balears, els sembla altament desagradable.

stats