Publicitat
Publicitat

BLANC I NEGRE

El pont de les quinze arcades

L'any 1763 Carles III va fer construir un pont a Molins de Rei que creuava el riu Llobregat. Es coneixia com el pont de les quinze arcades i estava fet amb pedra vermella provinent de l'altra riba del riu. Durant els poc més de dos-cents anys que va existir, es va convertir en pas obligat per tot aquell que anava de Barcelona a Madrid i en el punt de confluència de tot el comerç de la zona. La nit del cinc al sis de desembre de 1971 una riuada va provocar l'esfondrament del pont de Carles III. Uns mesos més tard va ser desmuntat i les seves pedres vermelles van ser enumerades d'una en una per encaixar-les novament i tornar-lo a construir algun dia.

On hi havia el pont de pedra ara hi ha el de la puríssima. El de la immaculada constitució. Les turbulències fa temps que l'erosionen i li tremolen els fonaments. Completament improductiu per a les empreses i frenèticament aprofitat pels comerciants, agonitza, però s'aguanta.

El pont de Carles III no el van tornar a construir mai, en el seu lloc n'hi ha un de formigó, desangelat. El dia sis de desembre passat, dia de la intocable Constitució, pont, el president Mas va creuar-lo per anar-se'n a Corbera a veure el Pessebre Vivent. La idea d'arribar fins a Madrid no el seduïa tant com poder parlar amb la Verge. Els 760 milions, si tornen, serà fruit d'un miracle per intervenció divina, no pas política, i això s'ha de negociar amb les altes esferes, resant.

Potser, com el pont de Carles III, serà una nit entre el cinc i el sis de desembre d'algun any, que caurà el de la Constitució. Enumeraran i guardaran les seves pedres per si cal tornar-lo a construir, tot i que el més desitjable, segons com, és que totes tinguin un destí semblant: acabar exposades en un museu, a les pàgines d'algun llibre d'història o de mobiliari urbà en alguna plaça oblidada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT