La por a la mort ens fa sobreviure

Els mitjans digitals saben cada cop més què atreu els lectors. Hi ha obvietats que us estalviaré, perquè tothom es fa una idea de per on van les audiències massives. M'interessen molt més les constants dins la normalitat, i les excepcions. Que Krugman o High siguin en aquest moment noms propis capaços de captar tantes lectures indica el grau de preocupació econòmica a què hem arribat. Obtenen unes visites que fa mesos estaven només a l'abast d'entrenadors de futbol, i s'ho havien de guanyar amb declaracions o baixades als pàrquings. Però ara i aquí m'agradaria parlar de la vida i de la mort. A partir d'un cas concret, una notícia que durant dos dies ha competit i guanyat usuaris web al costat de peatges i terratrèmols: "Certifiquen la relació de les apnees amb el càncer". Investigadors catalans han demostrat que obstruccions repetides de la via aèria a la nit estan relacionades amb la manifestació de tumors. Més que el morbo, el que ens mou és la por. No una por paralitzadora, sinó la millor versió de la por, la que ens convida a sobreviure. Fugim de la pròpia mort, però el ratolí se'n va solet a clicar notícies sobre les nostres opcions d'impedir l'inevitable. Apnea i càncer són dues paraules d'ús comú. Una investigació que les relaciona és un gran progrés, i si ens sedueix és perquè estem vius. I volem continuar estant-hi per molts anys.