El porno ja és esport olímpic?
TINC MOLT D’AFECTE I RESPECTE pel periodisme d’esports. S’hi dedica el meu estimat germà, he tingut la sort de treballar amb el gran Puyal, de conèixer i llegir amb devoció el mestre Ramon Besa, i sense Ricard Torquemada o Natalia Arroyo no disfrutaria ni la meitat els partits del Barça. Hi ha un talent enorme en els formats literaris i audiovisuals, que en fan un gran espectacle de paraules i imatges. I hi ha altres escoles d’entreteniment pur que omplen un espai amb dignitat.
Alhora sento una gran preocupació pel present dels mitjans esportius, sobretot per un masclisme descarat i impresentable. Sé que és a la recerca desesperada de clics, però en algunes webs especialitzades acabes sospitant que el porno ja és esport olímpic. Qualsevol excusa és bona per mostrar mugrons, només cal que la noia estigui bona i es creués un dia amb un jugador del Barça o el Madrid. Si a això hi afegim la manera discutible de tractar l’esport femení, poc i malament, el rol esportiu de la dona és vergonyós: ells triomfen, elles es despullen.
Hem vist també l’afició d’algun jugador pels vídeos sexuals no autoritzats i els tractes denunciables amb bandes d’explotació de menors, que s’esprem des del morbo en lloc de fer-ho des d’un periodisme ètic. Si hi afegim opinadors de guàrdia que justifiquen els jugadors i critiquen les noies per buscar-s’ho, el còctel és depriment.
El periodisme d’esports ha d’aspirar a més. No hauria de seguir l’exemple trist dels magazins que abusen sense decència de les misèries de la família de Diana Quer, per entendre’ns. Ni escudar-se en “És el que vol la gent”, que tots som gent. Li toca assumir responsabilitats: els mitjans hem de ser educats i educadors, influïm per bé i per mal. Com a aficionat als esports i creient en el seu poder per difondre valors, us prego, des del fair play entre col·legues, una reflexió acompanyada d’accions per aturar aquesta espiral d’autogols que ens porta a la derrota segura.
