El pregó

Només hi ha una cosa que em faci més terror a la vida que sentir un pregó: fer un pregó. Terror comparable, no cal dir-ho, a presentar un llibre. Es tracta de dir coses bones del producte que tens a davant o, encara pitjor, si el producte és teu, escoltar-les. He fet algun pregó, però perquè es tractava d’alguna festa de la verema, em pagaven amb vi i, per tant, com que tots els espectadors, coherents, anaven gats, no calia que el que jo digués tingués sentit. Per a mi la millor era la Lola Flores, que deia “ Buenos días, Badalona ” al balcó de l’Ajuntament de Badajoz.

Sentir un pregó és un pal amb totes les de la llei. I com que l’autor el cobra, acostuma a ser llarg. I el fa des del balcó i tu has de ser a baix, mirant-t’ho. Si jo fos presidenta de la Generalitat tindria en nòmina la Núria Feliu, que faria un pregó a l’any que valdria per a totes les festes majors de Catalunya només canviant l’encapçalament. I si no, ho arreglaria amb quatre tuits amb quatre hashtags. Un pregoner és conscient que allò que fa és un pal. I si ho fa és perquè no hi ha hagut manera de dir que no (de vegades l’hi demanen del seu poble) o per la pasta. No paguen malament, tot i que tard. I has de fer factura.

Però ara va i resulta que la sempre amatent Carina Mejías, regidora a l’Ajuntament per Ciutadans, troba que s’ha de prohibir el pregó alternatiu de l’Albà, que contraprograma el pregó oficial del Pérez Andújar. Jo que pensava ser al bar fotent-me de tot mentre durés l’acte lúdic ja no puc. ¿Haig d’anar al pregó de l’Albà perquè la Mejías el vol prohibir? I, esclar, ara tots els que no pensaven anar al de l’Andújar, perquè no suporten els pregons i també volien anar al bar, ¿hauran d’anar al pregó per demostrar que no els agrada el de l’Albà, que es mereix ser prohibit perquè és alternatiu? Em noto massa sòbria, darrerament, per copsar del tot els problemes reals de la gent.