Publicitat
Publicitat

Una pregunta per al G-8

El vent de la indignació que s'ha posat en marxa des del nord d'Àfrica avança, com el núvol de Txernòbil, en totes les direccions, i ha sorprès molts dels líders mundials a contrapeu.

La cimera del G-8 d'aquest any va estar dedicada precisament a la revolta i a la "democràcia" a l'Àfrica i al Pròxim Orient, i també a les xarxes socials. Paradoxalment, el règim algerià, que encara planta cara a un moviment social de fons, va ser convidat a la cimera, fins i tot com a representant de l'Àfrica. D'aquesta manera Algèria és blanquejada i festejada, i oblidats ràpidament els advertiments que li havien fet a l'inici de les revoltes. Mentrestant, pretenen assenyalar amb el dit altres règims. Malgrat totes les reserves de l'oposició, sembla que el G-8 dóna suport a les "reformes" anunciades pel govern algerià. Però quins són realment els interessos dels emperadors del G-8? Donar suport a la construcció d'una democràcia o administrar la bossa on hi ha centenars de milers de milions de dòlars?

Segons Chomsky (en un discurs pronunciat amb motiu del 25è aniversari del Grup de Control dels Mitjans Nacionals FAIR (Fairness and Accuracy in Reporting), els EUA i els seus aliats fan tot el possible per impedir l'establiment d'una veritable democràcia al Pròxim Orient i a l'Àfrica del Nord. Per descomptat, Obama anuncia suport a la democràcia a Egipte i a Tunísia, per "estabilitzar i modernitzar les seves economies", segons el model de transició d'Europa de l'Est. Potser és una altra manera de garantir els seus interessos en els dos països, alhora que eviten que els altres vagin cap a noves revoltes. Pel que fa al cas de Líbia, hauria de ser més fàcil. Es parla d'uns 150.000 milions de dòlars que tenen preparats els estats implicats en la guerra contra Gaddafi com a "fons d'empreses", després que s'assegurin un nou estat libi dòcil, si és que Líbia queda sencera, esclar.

Nosaltres, els pobles del sud, encara reivindiquem la democràcia i una bona governança, mentre que els indignats de les velles democràcies estan exigint una democràcia real. ¿És utòpica aquesta democràcia que al final tothom reivindica? ¿O el problema és en una altra banda? La màfia politicofinancera ha sufocat els països del sud de manera ferotge. ¿Manipula també els governs dels països del nord, fins i tot els elegits democràticament? Resultat: les nacions senceres estan atrapades en un dualisme: una vegada tot és blanc i l'altra tot és negre, i alternen i acumulen ira i carrerons sense sortida.

Però aquesta vegada sembla que la ira és la mateixa a tot arreu i tots reclamen un nou ordre social més just i igualitari. Però no podem fer la revolució amb desitjos i sentiments nobles. Cal una reflexió profunda seguida d'accions concretes. Accions que no posin en perill el caràcter pacífic de la protesta, esclar. Continua sent cert que les coses s'allargaran en el temps, però els resultats poden ser sorprenents. Perquè aquesta indignació és de tots. La situació ha d'interpel·lar els ciutadans independentment de la seva condició social. Posar fi a la política d'un únic color : o tot blanc o tot negre. La joventut desesperada ha d'encarar el seu destí; ha de tornar a inventar la pràctica política per tal de superar la crisi moral i ètica que està desviant l'acció política, quan precisament tot és polític. És important no cometre errors i no deixar el camp lliure als aprenents de bruixot. Allò que fa més fort un poble és el seu geni. Un proverbi amazic diu: "Un poble sense riquesa no és pobre, és pobre el poble que no té joventut". Un nou ordre mundial és necessari. És el moment d'aprofitar la globalització per unir-nos i compartir els mateixos objectius. Els indignats del sud que volíem aïllar i tancar en un món-presó no es diferencien dels altres indignats del món.

Tots acaben afirmant els mateixos drets i denuncien les mateixes injustícies.

Internet, l'única finestra que va permetre als pobles indignats parlar i organitzar-se, el senyor Sarkozy la vol tancar. El seu discurs a la cimera del G-8 va ser més que clar. Mentre prometia ajuda i "assistència" als rebels dels països sud, parlava que l'estat regulés les xarxes socials. És el que ja fan la Xina, els països del nord d'Àfrica i d'altres. Però la història s'accelera, els estats perden el control de la informació, de les idees i de les propostes. Els sistemes de governança actuals són cada dia més obsolets i són denunciats i desafiats.

La revolució d'internet ha fet més per la humanitat que gairebé totes les revolucions anteriors juntes. Però anem amb compte amb aquestes velles democràcies. Estan començant a assenyalar amb el dit aquest singular instrument d'alliberament. Hi ha moltes raons per tenir por i per estar atents, ja que pot sorgir una dictadura quan menys l'esperem. Reunir-se i unir-se als fundadors de les xarxes socials ja és una manera de controlar-los.

Decididament, els indignats del món i els emperadors del G-8 no parlen ni de la mateixa democràcia ni tampoc de les mateixes llibertats.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT