Una pregunta sobre Margallo
Politòlegs experts i poc suspectes de parcialitat ideològica han dit diverses vegades que José Manuel García-Margallo, ministre d’Exteriors de l’actual govern espanyol, és un home molt ben preparat per exercir les funcions que té al seu càrrec i que és un dels caps més ben moblats de l’executiu de Mariano Rajoy. Si ho diuen aquests analistes tan ben informats no seré jo qui ho discuteixi, pobre de mi, però gosaria postil·lar que si Margallo és una persona de tanta vàlua en el seu camp ho dissimula molt bé.
Podríem fer una antologia de cites i frases garciamargallesques que per elles mateixes donarien per omplir un suplement especial d’aquest diari, i que a qualsevol persona sensata (ja no parlo de persones políticament mobilitzades en un o altre sentit; només de sensatesa) l’obliguen a oscil·lar entre l’horror i la hilaritat. Pel que concerneix a Catalunya, serà especialment recordada la sentència del ministre segons la qual la proclamació de la independència obligaria aquest país “a vagar per l’espai exterior pels segles dels segles”. Tanta finesa i capacitat d’anàlisi denota, en efecte, una preparació i una intel·ligència veritablement singulars.
Unes qualitats que es varen veure novament acreditades ahir mateix, quan Margallo va afirmar, en aquests desayunos amb ells mateixos que celebren cada dia els del PP a La 1 de TVE, que Espanya “podria haver apujat les prestacions per desocupació un 50%, i les pensions un 38%, si no hagués hagut de prestar 32.744 milions d’euros a Grècia”. Acte seguit va assenyalar l’Espanya de la marca Espanya com un emblema internacional de solidaritat, i es va quedar ben tranquil.
És molt interessant el raonament del ministre. Només té l’inconvenient que és àmpliament reversible. Ara imaginem, per exemple, què hauria pogut fer la UE (amb la suposadament insolidària Alemanya al capdavant) si no hagués hagut d’abocar cent mil milions d’euros per salvar la banca espanyola (començant per la pròspera i benemèrita Bankia, de la qual el partit al qual pertany el ministre Margallo sembla que en sap alguna cosa). Ara imaginem què s’hauria pogut fer amb l’atur i les pensions a Espanya si milers de milions d’euros provinents de la UE no s’haguessin malbaratat en línies fantasma d’AVE i altres infraestructures que no tenien cap altre sentit que la comissió que se n’enduien els prebostos de torn. Ara imaginem que Espanya no fos un país internacionalment conegut per uns índexs de corrupció completament insòlits i incomprensibles dins el seu entorn. Ara imaginem que Espanya no fos un llast massa feixuc per a la UE, que només l’aguanta perquè sap que no el pot amollar sense sortir disparada pels aires. Ara imaginem tot això i un servidor gosaria preguntar als politòlegs experts si tindrien la bondat d’explicar-me quina és la vàlua que li han concedit una vegada i una altra al ministre Margallo. Ni que sigui per curiositat i per a la correcta formació dels que formem part d’aquesta turbamulta ignorant que abans es va anomenar ciutadania.
