Publicitat
Publicitat

El premi Pla i la memòria dels aliments

Sopo als premis Pla i Nadal al costat de la galerista Violant Porcel, filla de l'admirat Baltasar. Em conta la història d'un amic seu, en Francesc, que va anar amb una ONG al Brasil i es va quedar a viure amb la comunitat indígena cabori, a l'Amazònia, a l'àrea del riu Negre. D'això ja fa vuit anys. Avui té una esposa i dues filles. Viuen de la pesca i la caça, en cabanes, en una petita comunitat rural. Parla l'idioma nadiu. Només fa servir el català quan algun cop el visita algun vell amic, com va fer la Violant. S'ha integrat totalment al medi. No és una vida fàcil, la seva. Però n'hi ha cap, de vida fàcil?

Se'm fa estany parlar d'això mentre endrapo mi-cuit i espatlla de xai a l'antic Ritz, envoltat de glamur cultural. "Quan un producte arriba al mercat, ha perdut tota la memòria dels abusos dels quals és la conseqüència, tant en el pla humà com en el de la natura", escriu Susan George. En el nostre mercat, comprem teca sofisticada per internet. En Francesc es pot passar fins a deu hores seguides de cacera per obtenir una peça de carn.

La tecnologia és imparable, però cal no oblidar que en aquest món hi ha molts mons. El 40% de la població mundial viu en ciutats i el 2030 ho farà el 60%. A l'Amèrica Llatina avui la xifra ja és del 75%. Les vint ciutats del món que tenen més de 10 milions d'habitants són autèntiques selves, monuments a la misèria, la fam i la marginació. A la selva de debò no hi ha bons salvatges, només persones com el Francesc que surten a caçar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT