Ens prenen per imbècils (III)

Autonòmiques de maig del 2011. Els peperos prenen als sociates els governs de Castella - la Manxa, Extremadura i Balears i quan obren els calaixos es troben "desfasaments a les arques", cosa que "els fa pensar" que quan obtinguin el poder a Espanya (¡viva! ) trobaran una cosa semblant. Són dies en què el PP té pressa per governar i qualsevol tall és bo per donar gust al brou de la pressió (i miri que no calia, perquè haurien guanyat presentant fins i tot una liquadora) i fiquen la banya en l'argument del dèficit ocult. Els sociates el neguen i no se'ls creu ningú. Però ells insisteixen en què els seus números són certs. Al final ha de sortir Eurostat, l'oficina estadística comunitària, i confirmar que el dèficit públic d'Espanya havia sigut del 8,5%, cosa que significava una desviació de 2,5 punts de l'objectiu pactat amb la UE. El PSOE marxava del Govern mentint. Un cop més.

Poc abans d'acabar l'any, el PP treia majoria absoluta i feia ministre d'Hisenda a un tal Montoro, també conegut com Crispitos Montoroflautas. El 23 d'abril del 2012 (fa menys d'un mes) en Crispito diu al Congrés de Diputats que "hi ha hagut un engany molt greu sobre els comptes del 2011" (i té tota la raó) i que "si hi ha dubtes sobre Espanya és per culpa de les autonomies i les corporacions locals" (oblidant, segurament, que en moltes d'elles hi governa el seu partit).

Dijous passat, i com qui diu que potser plou, coneixem que Madrid i el País Valencià (comunitats amb majoria absoluta del PP des de fa anys) han falsejat els seus comptes i que el dèficit que afirmaven tenir és mentida. Reacció de Mariano Rajoy: "Això és habitual i sempre passa a tots els països de la UE. Ara ja sabem on som i començarem a construir". Per tant, quan menteixen els altres és gravíssim i quan menteixen els teus no passa res. Seria més o menys això, oi? Molt bé, doncs com diria Rubianes: " Hala, a cagar a la playa!!! "