Publicitat
Publicitat

El pres número 8719600510

E ls fonaments de la pau. Aquell 14 de novembre del 2004, a les grades del velòdrom d'Anoeta no hi cabia ni una agulla. Tothom intuïa que aquella no era una convocatòria més d'una esquerra abertzale que purgava el càstig de la seva il·legalització. I val a dir que el parlament d'Arnaldo Otegi no va defraudar cap de les expectatives. Tampoc les de Jesús Eguiguren, actual president del PSE i en aquells anys interlocutor d'Otegi en la cuina d'un procés destinat a acabar amb més de mig segle de violència política a Euskal Herria. La declaració escenificada al velòdrom aportava novetats importants. De fet, prenia el protagonisme de la futura negociació que es plantejava a ETA -la qual només podria parlar amb els estats espanyol i francès del cessament de la violència i de la qüestió dels presos- i l'atorgava a una mesa formada per tots els partits polítics bascos sense exclusions.

Entrar i sortir de la presó. Després d'aquest punt d'inflexió, el procés de pau al País Basc ha anat avançant, malgrat els nombrosos obstacles que s'ha trobat en el camí, en forma de trencaments d'alto el foc, atemptats o il·legalitzacions i persecucions dels membres de l'esquerra abertzale. De fet, a partir d'aquell novembre del 2004, la història d'Arnaldo Otegi, el pres 8719600510, és un fidel reflex de les vicissituds que cal superar per arribar a la pau. Només un any després, en ple procés de negociació entre ETA i el govern espanyol, Otegi va ser empresonat acusat de "pertinença a banda armada". Posteriorment, les seves entrades i sortides de la presó han estat constants, com constants han estat les seves proclames i les seves accions a favor de la pau.

Trencar el bloqueig. Finalment, Otegi, juntament amb altres dirigents abertzales com Rafa Díez, va ser novament detingut l'octubre del 2009. Des de llavors està tancat a la presó de Logronyo acusat d'haver intentat reconstruir Batasuna sota les directrius d'ETA. És a dir, que els arquitectes de la situació de pau actual són paradoxalment castigats per una judicatura espanyola -més polititzada que el No-Do- que els acusa d'estar al servei de la violència. Parlem clar: l'actual situació de presó d'Otegi i els seus companys només es pot entendre des de la base d'una venjança i d'un intent de frenar tot el seu capital polític. No debades, en els darrers temps l'esquerra abertzale ha aconseguit trencar el bloqueig i recuperar la iniciativa política. Fins al punt que, tant amb Bildu com amb Amaiur, els seus èxits electorals han estat espectaculars i avui tenen més poder institucional que mai. I ara, a les portes de les eleccions al Parlament basc, les enquestes mostren un descens de populars i socialistes i un empat tècnic entre un PNB a la baixa i una esquerra abertzale a l'alça que té en un Otegi empresonat la seva millor carta.

Un altre xoc de trens. I aquí és on s'han canviat les tornes. El que avui està en via morta no és el tren de l'esquerra abertzale, sinó el tren en el qual viatgen els sectors més immobilistes de l'Estat, que es trobaven més còmodes en una situació de confrontació que en el marc actual de previsibles majories socials sobiranistes. Per això Otegi continua a la presó i per això la premsa amiga ens ven com la gran solució polítiques de reinserció de presos que ja han fracassat, com la via Nanclares . Per això des del govern espanyol es menysprea els membres de la delegació del Grup Internacional de Contacte que, com el premi Nobel de la pau Koffi Annan o l'ex primer ministre irlandès Bertie Ahern, s'han implicat a fons per a la resolució del conflicte. Per això el ministeri de l'Interior es treu de la màniga el nombre de 300.000 exiliats per l'acció armada als quals es permetrà votar en les properes eleccions basques. Per això... Mentrestant, setze mesos després de l'alto el foc permanent d'ETA, el pres 8719600510 és el notari que certifica que el pas fet per l'esquerra abertzale cap a la pau no té marxa enrere. Però la seva reclusió també s'ha convertit en una prova més de fins a quin punt pot arribar l'estupidesa d'una judicatura i d'un executiu espanyol el projecte nacional dels quals fa aigües per totes bandes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT