Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La presó amb Facebook ja no és una presó?

Té dret un presoner a ser a Facebook i a Twitter? És fàcil respondre que no amb arguments de seguretat, perquè part de la incomunicació de la pena sol estar vinculada a impedir la seva capacitat de maniobra amb presumptes còmplices. Imaginem que es pogués garantir que només hi té activitat social o cultural no perillosa, i formativa. Una xarxa segura, però amb accés al que passa al món. Llavors sí? Ho comentava ahir amb un amic, que em va respondre: "Jo si a la presó puc tenir Facebook i Twitter no em faria res anar-hi, de fet faria el mateix que aquí, no notaria la diferència". Perdoneu-li la frivolitat, era només una manera de provocar, i avancem en el debat. ¿Hi ha part del càstig que és no poder fer vida normal? Sabem que a la nova vida normal ja no és gaire important on ets, les reunions es fan amb Skype i tenim accés a tothom. ¿Canviaran per tant les presons? I una última pregunta, que va fer un altre present a la conversa. Si, per seguretat o com a mesura d'aïllament i càstig, impedim la digitalització i la socialització dels condemnats, ¿no dificultem de manera més clara la seva futura reinserció? De moment, a molts centres creix el contraban de mòbils, i la pressió per requisar-los, perquè són grans ordinadors de mida petita. Agrairé experiències, casos, opinions. També des de dins de les presons, si pot ser.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT