La prima és un risc

Espanya ha guanyat l'Eurocopa i jo me n'he alegrat moltíssim pels seguidors de la roja , tot i la urticària que em provoquen les transmissions (d'un nacionalisme radical i kitsch ) dels comentaristes de Telecinco. Tots els seguidors de la selecció espanyola han pogut, per un dia, admirar el joc blaugrana, sense remordiments. Han tingut, a més a més, la falsa il·lusió d'una Espanya cohesionada (amb els catalans traient-los les castanyes del foc però, aquest cop, sense queixar-se). Per un dia, el Barça de Guardiola amb Casillas de porter, eren "els seus".

Per tant, ara, cada jugador de la selecció rebrà una prima de 300.000 euros per haver guanyat. És el que se'ls va prometre. Però em pregunto d'on sortiran tantíssims cèntims. De quins fons? Què retallaran? ¿Potser Mariano Rajoy demanarà un crèdit? A qui? A un banc? Bo o dolent? En tot cas, ¿el govern ho tenia previst això de les primes? ¿El ministre Wert ja hi comptava? ¿N'és conscient, Angela Merkel, que quan rescata Espanya, una part del rescat serveix per pagar això? ¿N'eren conscients els publicistes de Telecinco -que és la cadena que tenia els drets televisius dels partits- quan van fer l'espot de la transmissió del partit amb una veu en off que deia: "Chúpate esa, Merkel" ? Si Espanya no hagués guanyat, què n'hauria fet el govern, dels diners? A què els hauria destinat? Si ja res no és com abans és normal això? Si n'hi ha que es queden sense feina, si hauran de tancar escoles perquè augmenta la ràtio, i restaurants i llibreries, perquè puja l'IVA, i radiadors, perquè puja la llum, ¿és normal aquesta prima? ¿No és una pràctica nacionalista aberrant i inacceptable, la de prometre diners extres als esportistes que guanyin títols per a la glòria d'Espanya quan hi ha súbdits del regne no en tenen ni per passar el mes?