Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

El principi de la fi de l'Espanya radial: el Corredor Mediterrani

Als anys seixanta del segle passat el Club de Roma i el Banc Mundial van aconsellar al règim franquista que construís una autopista que voregés la costa mediterrània, l'actual AP-7, per dinamitzar l'economia peninsular i afavorir el turisme. Mig segle més tard aquesta vella autopista és la principal sortida de mercaderies espanyoles (la major part, catalanes i valencianes), però aquesta evidència no ha servit perquè cap govern espanyol hagi apostat decididament per fer un corredor ferroviari d'ample europeu que connecti les economies més dinàmiques i exportadores amb el centre d'Europa en un temps reduït i amb uns costos (econòmics i mediambientals) assumibles. Al contrari, l'eix mediterrani ha estat sistemàticament marginat de les grans inversions en infraestructures, i a Madrid s'ha continuat apostant per l'esquema radial que ja va dibuixar Felip V el 1720 en el seu mapa de camins de posta, tal com explica Germà Bel en el seu Espanya, capital París . Aquesta pràctica centralitzadora ha tingut efectes desastrosos per a les finances públiques. L'objectiu de fer de Madrid una megacapital, a l'estil de París, ha estat en part assolit, però a un alt preu i en contra de tota lògica econòmica.

Per sort, en els últims temps, gràcies a la mobilització dels agents econòmics (associacions empresarials, cambres de comerç, el lobi Fermedd) i als estudis econòmics d'universitats i instituts com l'Ignasi Villalonga, s'ha empès la classe política a posar-se les piles. Fins i tot el govern espanyol sembla haver-se rendit a l'evidència i haver assumit que és clau que el pròxim 19 d'octubre la Comissió Europea inclogui el Corredor Mediterrani entre les infraestructures prioritàries per a la pròxima dècada.

El ministre José Blanco ha de complir la seva paraula i fer costat al Corredor Mediterrani enfront del Corredor Central i acabar d'una vegada amb una Espanya radial que no té sentit econòmic i que, a més, en temps de crisi és inviable.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT