El problema de l'alta velocitat
El servei ferroviari espanyol no és cap meravella. Això, els passatgers de Rodalies fa anys que ho tenen clar. L'aposta que han fet els diferents governs, tant els socialistes com els populars, passa per connectar les diferents capitals de província amb el tren d'alta velocitat. El problema és que, com sol passar amb altres temes, tothom ha volgut tenir el seu AVE i cap govern ha sigut capaç de fer una planificació realista de quines eren les línies que de veritat necessitava el país. En molts casos, la xarxa de l'AVE ha resultat ser una inversió molt costosa que fa servir només una minoria, donat l'alt preu del bitllet, i que no soluciona el problema de fons, que és la pèssima xarxa de mercaderies i la manca d'un eficient i sostenible sistema ferroviari de passatgers. El ciutadà no té el servei que necessita i l'economia tampoc no disposa d'una infraestructura bàsica per guanyar competitivitat. Un recent estudi dels professors Germà Bel i Daniel Albalate analitza com han primat més els motius ideològics que els econòmics a l'hora d'implantar l'alta velocitat ferroviària a Espanya. I, cosa que és més preocupat, com aquesta decisió presa en un moment de vaques grasses afectarà les generacions futures en forma d'una hipoteca que costarà de pagar. Ara que les vaques són magres, potser és el moment de repensar el model. El que tenim ha punxat.
