¿El problema només són les autonomies i els ajuntaments?
El govern de Mariano Rajoy sembla decidit a utilitzar la crisi per canviar l'organització administrativa de l'Estat en un sentit evident: malgrat el discurs contra les duplicitats i a favor de l'eficència, cada nova mesura que anuncia va en el sentit de l'homogeneïtat i la recentralització. En cap cas, per exemple, es va en la línia d'acostar l'administració als ciutadans a partir del principi de subsidiarietat, un principi que respon a l'exigència democràtica i a la racionalització dels serveis. Els nivells administratius que les reformes que impulsa el PP volen privilegiar són l'Estat i les diputacions. En canvi, posa sota sospita ajuntaments i governs autonòmics. Rere aquesta tria, més que racionalitat econòmica i administrativa, hi ha la sempiterna concepció unitària de l'Estat.
En el cas de les autonomies, a remolc de les exigències d'Europa -exigències alimentades pel mateix discurs culpabilitzador de la Moncloa-, el deute acumulat és el pretext perfecte per retallar competències. El cafè per a tothom, denunciat durant anys pel nacionalisme català, és gira ara hàbilment en contra de la Generalitat, que inauditament s'ha vist forçada a demanar un rescat (fons de liquiditat) quan Catalunya és la regió amb més dèficit fiscal i, per tant, la que més subsidia el sistema autonòmic i l'Estat en conjunt.
Pel que fa als ajuntaments, tret de vergonyoses excepcions com Madrid i València, en conjunt són les administracions menys endeutades, tot i haver assumit sovint la prestació de serveis que no els corresponien. Per tant, la voluntat de l'executiu de Rajoy de fiscalitzar-los a través de les diputacions atempta no només contra el sistema democràtic, sinó també contra el sentit comú i, de passada, lamina l'autogovern català.
Som, doncs, davant un intent barroer de canviar les regles de joc de l'organització de l'Estat. Les queixes del món municipal van portar ahir l'executiu de Rajoy a ajornar les mesures. Canvis així només es poden fer amb consens.
