Publicitat
Publicitat

I els programes? Bé, gràcies

En aquestes eleccions hem d'escollir entre dualitats d'atracció incerta. Ja se sap que l'oferta electoral és un còctel d'imatge, ideologia i sentiment. A cada poble passen coses diverses, però si ens cenyim a les grans apostes dels partits, al nivell més visceral tenim racisme (PxC, PP) contra catalanisme (els altres). Pujant un graó, a la capital catalana els dos grans presenten bons professionals de la política, Hereu contra Trias, entranyables en la distància curta però sense ganxo popular. Al nivell superior s'enfronten dos missatges en negatiu: des de l'esquerra es retreuen les retallades socials i des de la dreta, el desgavell del tripartit. A la Meseta, pràcticament és com si fóssim als anys 30 del segle passat: por a la dreta versus por a l'esquerra, totes dues tenyides d'espanyolisme. I els programes?, us preguntareu. Doncs bé, gràcies.

Aquesta setmana he assistit a un sopar secret, d' off the record rigorós. Un sopar amb gent informada i important en el transcurs del qual es va parlar de política, del país, del futur. Doncs bé, en les dues hores i mitja ningú va fer cap esment, cap broma, ni va explicar cap anècdota o maledicència sobre les eleccions. La tensió electoral és mínima, la gent està per altres coses. Potser ens estem belgizitzant. Ja sabeu que a Bèlgica han descobert que es pot viure sense govern. Ja ho deia Adam Smith: les empreses hi són per fer diners, no per fer el bé, i l'Estat (llegiu-hi governs, inclosos els municipals) simplement per evitar que les empreses facin el mal. O sigui que diumenge que ve sabrem de quin mal no hem de morir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT