Publicitat
Publicitat

La propera plaga de fam: alguns indicis

El més corprenedor que hi ha en un nen famolenc no són els flocs de cabells que li cauen, la pell plena de taques, les nafres doloroses sobre el cos ni els ossos que li sobresurten de la pell tibant. No: és la buidor de la seva mirada.

Aquestes criatures del camp de refugiats de Dadaab, a Kènia, tenen coneixement i els seus ulls et segueixen -però de manera letàrgica, mancada d'expressió-, sense llàgrimes ni plors, sense una ganyota. Un nen famolenc desconnecta el sistema emocional i utilitza cada caloria per mantenir els òrgans vitals en funcionament.

L'ONU ha advertit que a la Banya d'Àfrica hi poden morir 750.000 persones durant els propers mesos a causa de la fam; i ja n'hi han mort desenes de milers. Aquí, a Dadaab, en un hospital d'ajuda humanitària, el doctor Daniel Muchiri m'ha mostrat quatre sales plenes de nens que pateixen malnutrició greu. Fins i tot entre els pocs que arriben a accedir a aquest hospital ben equipat, cada dia, de mitjana, n'hi ha un que mor: potser la Malyun Muhammad en serà una ben aviat.

Malyun, 2 anys i menys de cinc quilos i mig de pes, jeia ensopida, la seva mirada em seguia, però estava totalment buida. "No crec que se'n surti, va arribar massa tard", ha dit el doctor Muchiri.

Amb uns 430.000 habitants, actualment Dadaab és el camp de refugiats més gran del món. L'any passat va doblar la població i un nombrós contingent de grups humanitaris hi treballa.

La fam és causada per la sequera -la pitjor en els últims 60 anys- i potser, sobretot, per la intransigència de la milícia islamista, anomenada Al-Shabaab, que domina part de Somàlia. El mapa de la zona on moren quantitats ingents de persones gairebé se superposa al de les àrees controlades per Al-Shabaab.

En cert sentit, això marca un avenç en la lluita del món contra la fam. Els kenians i els etíops han fet cultius resistents a la sequera, han fet plans hidràulics i han diversificat la manera de sustentar-se, de manera que els danys causats per la sequera han estat menors del que haurien estat anys enrere. Un sistema d'alarma precoç ha avisat amb un any d'antelació del perill de la fam imminent i les organitzacions d'ajuda hi han aportat subministraments.

A Somàlia, però, Al-Shabaab manté allunyats la majoria dels treballadors humanitaris i ha bloquejat la major part dels enviaments d'aliments. I també intenta bloquejar la sortida dels somalis que fugen a la recerca d'aliments.

A més, Al-Shabaab també turmenta la gent amb els impostos i l'opressió. Ha prohibit el sostenidor com a manifestació occidental de promiscuïtat i els refugiats diuen que de vegades els joves milicians d'Al-Shabaab palpen grups de dones per veure si duen sostenidors.

Els refugiats m'han dit que a la gent, en general, no li agrada Al-Shabaab, i una solució contra la fam seria reforçar el suport internacional al feble i inestable govern a la capital de Somàlia, Mogadiscio, per mirar de promoure l'estabilitat i fer fora Al-Shabaab, cosa que, però, sembla poc probable.

Escoltar les històries que expliquen els somalis m'ha deixat amb una espina al cor. Per exemple, he parlat amb un home que ha travessat el desert caminant i ha arribat a Dadaab: Bele Muhammad, un granger de 45 anys. Dos dels seus fills van morir de fam tres setmanes abans, diu. Primer va morir l'Abdul Aziz, un noi de 14 anys; després, la Fatuma, una nena de 8 anys. La dona de Bele i els sis fills supervivents eren a prop de la mort, per això va sortir a peu amb 50 persones més per explorar la ruta cap a Kènia.

Va ser un viatge de deu dies terrible, en part perquè vuit bandits armats van atacar el grup poc després de travessar la frontera de Kènia. "Els lladres em van demanar diners i jo els vaig dir que no en tenia", explica Bele.

Els bandits van separar els homes de les dones i llavors, creu, van violar les dones. Han torturat els homes amb foc per esbrinar on hi havia diners amagats; Bele m'ha mostrat les cremades als braços i a la cara.

Al final, els bandits es van adonar que no tenia res i el van deixar anar. Ara, malgrat l'experiència horrible, Bele ha enviat un missatge a la seva família per dir que els tres fills més forts, d'edats compreses entre els 4 i els 12 anys, s'encaminin cap a Kènia, encara que els ataquin pel camí o pateixin tortures o violacions.

"Si segueixen a Somàlia moriran de fam", m'ha dit sense embuts. Per a molts somalis la tria es redueix a això: ¿s'exposen a morir de fam a casa o a la tortura i a la violació en la fugida?

Pel que fa a la dona, Mulki, i als altres tres fills, Bele diu que simplement estan massa febles per emprendre el viatge. Bele ha estat una estona sense dir res i finalment ha afegit: "Reso per ells. Segurament moriran. Però no podem fer-hi res".

Mentre prenia consciència de la mort de la dona i dels tres fills més febles, només hi havia una guspira de llum: quan Bele va arribar al camp, descalç i amb cremades, un altre refugiat somali (treballador de Care International), Abdulkadir Abdullahi Muya, se'n va compadir.

Abdulkadir, de la seva butxaca, li va proporcionar roba, sabates i aliments, i va fer que Bele recuperés la confiança en la humanitat. I jo també.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT