Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

A propòsit de la mort de Santi Santamaria

La mort de Santi Santamaria s'ha tractat a bastament als mitjans de comunicació i de molt diverses maneres, algunes de ben repulsives. Hem vist declaracions de col·legues que evitaven la paraula cuiner i deien, per tant, que va ser "un gran polemista". Hem escoltat i llegit els opinòlegs professionals que fan veure que el coneixien (és tan cansat trobar un tema diari per opinar...) i que s'apressen a revelar-nos quin caràcter tan difícil que tenia. I naturalment hem pogut llegir les sàvies paraules de tots aquests que es diuen "gastrònoms". Si no en teníem prou amb els crítics gastronòmics, ara, a més a més, tenim els gastrònoms. Que suposo que són els que tenen molts calés per anar a dinar a grans restaurants cada dia o els que són molt amics dels cuiners dels grans restaurants, de manera que quan hi van no paguen.

Els gastrònoms s'han apressat a descongelar les últimes lliçons que ens van donar sobre la cuina de Santi Santamaria, les han esferificat, perquè no es noti que estaven caducades, i ens les han tornat a servir. No és obligatori fer declaracions sobre en Santamaria. De manera que si hom no pensava mostrar-se consternat, si no pensava fer-ne una lloança, que és el mínim que es mereix un difunt, doncs potser val més que calli. Podrem viure sense la seva opinió sempre valenta. Els aconsello a tots vostès que, si ho poden evitar, no es morin. Em sap greu semblar una vella i dir aquesta frase, però és que ja no es respecten ni els morts. Quin fàstic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT