Publicitat
Publicitat

És prou estrany, ja?

Sempre que sento el governador de Texas, Rick Perry, i la representant de Minnesota Michele Bachmann dir que el canvi climàtic és un frau perpetrat per científics que volen aconseguir diners extres per a la recerca, recordo una de les meves frases preferides del cine, quan Jack Nicholson, a la pel·lícula As good as it gets [ Millor, impossible ], li engalta a la veïna que truca a la porta: "On li han ensenyat a parlar així? Vagi-se'n a vendre les seves neures a un altre lloc. Aquí ja estem ben servits".

Gràcies, Perry i Bachmann, però ara mateix ja estem tots ben servits de neures. El que vull dir és que el governador de Texas nega el canvi climàtic, mentre el seu estat està en flames després que les pitjors sequeres que hi ha hagut mai hagin alimentat uns incendis forestals que estan devorant una zona tan gran com Connecticut. Com afirmava el servei forestal de Texas en un comunicat de la setmana passada: "Mai ningú a la superfície de la Terra s'ha hagut d'enfrontar als incendis en unes condicions tan extremes".

Recordem la primera regla de l'escalfament global: la manera com es manifesta és "l'estranyesa global". El clima es fa estrany: les escalfors s'escalfen més, les humitats s'humitegen més i les sequedats s'assequen més. No és cap broma. És física de secundària, com explica Katharine Hayhoe, una climatòloga de Texas, a l'inestimable blog de Joe Romm Climateprogress.org : "Com més s'escalfa l'atmosfera més vapor d'aigua pot contenir. Els patrons de circulació atmosfèrica canvien, de manera que en alguns llocs plou més i en altres menys. Per exemple, quan arriba una tempesta, molt sovint hi ha més aigua a l'atmosfera i la precipitació esdevé més forta. Quan hi ha sequera, les temperatures ara ja solen ser més altes que fa 50 anys i, per tant, els efectes de la sequera es multipliquen a causa dels elevats índexs d'evaporació".

Segons informava la CNN el 9 de setembre: "Texas ha tingut l'honor de viure l'estiu més càlid de què es té constància en un estat nord-americà, amb una mitjana de 36,5 graus. Els habitants de Dallas s'han ofegat de calor durant 40 dies consecutius d'elevadíssimes temperatures superiors a 37 graus. Aquest estiu la demanda energètica per lluitar contra les temperatures ha estat un 22% per damunt de la normal, l'increment més elevat des que, fa més d'un segle, es va començar a portar un registre de la demanda energètica".

Encara hi ha moltes coses que no sabem sobre l'evolució futura del canvi climàtic, però no és cap broma. Hem de començar a prendre mesures, com demanen els nostres científics, "per gestionar el que és inevitable i evitar el que no es pot gestionar".

La ciència del canvi climàtic no és l'única que ha estat atacada últimament, sinó que també l'economia verda ha estat objecte de dures crítiques. En aquest cas, els crítics tenen una mica de raó -només en part-. No m'ha sorprès gens assabentar-me que l'empresa Solyndra, que va obtenir del departament d'Energia 535 milions de dòlars en garanties de préstecs per fer panells solars als Estats Units, es declarés en fallida fa dues setmanes i hagi acomiadat 1.100 treballadors. És una vergonya per al moviment a favor dels llocs de treball verds, però aquesta mort per fallida ha estat el resultat de la col·laboració dels pitjors impulsos demòcrates i republicans.

Per què? Només hi ha una manera eficaç i sostenible de crear "llocs de treball verds": establir un preu de referència fix, durador i a llarg termini que elevi el preu dels combustibles contaminants i promogui una demanda continuada d'energies renovables per part del consumidor, així com una inversió ininterrompuda del sector privat en aquestes energies. Sense un impost sobre el carboni o la gasolina, i sense un sistema de cap and trade -que fixi uns límits màxims i l'intercanvi dels drets d'emissió- perquè les energies renovables puguin competir amb els combustibles contaminants mentre es consoliden i baixen els seus preus, els llocs de treball verds seguiran sent un hobby .

El president Barack Obama ha decidit no insistir en els preus per al carboni per raons polítiques. Ha optat per recórrer a la legislació i a les subvencions. En l'àmbit de la legislació, se li ha de reconèixer el gran mèrit de promoure unes noves disposicions per estalviar combustible que garanteixen que, l'any 2025, el cotxe nord-americà mitjà tindrà l'eficiència en quilometratge (i les emissions) de l'actual híbrid Prius. Però, d'altra banda, Obama s'ha basat sobretot a subvencionar l'economia verda en lloc de recórrer al preu per al carboni. Això en part ha ajudat les noves empreses a obtenir capital privat, però també ha afavorit casos com el de Solyndra. El Partit Republicà ha bloquejat els intents de fixar un preu per al carboni i ha combatut qualsevol mena de regulació. El resultat és que massa sovint els diners dels contribuents serveixen per subvencionar meravelloses innovacions verdes, però sense un mercat sostenible que en permeti el creixement.

Això ho hem d'arreglar. Necessitem ingressos per equilibrar el pressupost. Necessitem llocs de treball sostenibles per a tecnologies poc contaminants. Ens cal dependre menys del petroli del Pròxim Orient. I hem de prendre mesures per mitigar el canvi climàtic, per si de cas Perry està equivocat. La manera més fàcil de fer tot això és crear ara mateix un impost per a la gasolina o fixar un preu per al carboni. ¿Què preferiu: retallar la Seguretat Social o pagar una mica més pel litre de gasolina i construir un país més fort, més segur i saludable? Encara em sorprèn que els nostres polítics tinguin coratge per enviar els ciutadans a la guerra però no per fer-los aquesta pregunta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT