Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Jo provoco el caos i l'utilitzo de coartada

Després de provocar el caos, Mubàrak va declarar, i no és cap broma: "De veritat que jo marxaria, però és que amb aquest caos no ho puc fer". Fixa't si és bona persona. És una caricatura barroera per part d'un dictador a les acaballes que si ja tenia mala premsa no la millorarà atacant-la a trets. És també la tendència a creure's imprescindible de la gent que acapara el poder absolut. Però és sobretot l'ús d'un mecanisme demagògic habitual també en la vida política democràtica. Amb més subtilesa, però la fórmula és la mateixa, s'ha fet servir contra el català, per exemple. T'inventes conflictes, persecucions, dificultats de convivència, i un cop has creat un escenari inestable i ple de coaccions, decideixes intervenir per defensar els perseguits, en un acte de responsabilitat que t'honora. Tu t'inventes que els partits de la selecció catalana són actes radicals plens d'incidents i pancartes terroristes, i després dius que s'han de prohibir. Entenc la indignació del manifestant egipci a qui primer l'ataquen i després els atacants li diuen que es queden per continuar protegint-lo. Ho hem patit en una versió menys violenta, però igualment perversa. El maltractador que es disfressa de protector, l'antidemòcrata que diu que defensa les llibertats. Hi ha un denominador comú dels que perpetren això a la vida política o personal: no tenen escrúpols. No és "o ells o el caos". El caos són ells.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT