Publicitat
Publicitat

AL FINAL

Com fer que Catalunya estimi Mariano Rajoy

Aviat Rajoy serà president i, com abans comencem a estimar-lo, més disgustos ens estalviarem. Entenc que no és fàcil. Aquí hem preferit algú que ens afalaga i menteix -aquesta mena de Quixot trampós que encara habita la Moncloa-. Zapatero ha acabat perdut dins de si mateix, enxampat en un tacticisme rococó, embarbussat en unes reformes econòmiques de Cantinflas i fent el ridícul amb un nou Estatut que només ha servit per evidenciar que l'autonomisme és irreformable. Però hi ha una cosa més greu. Tallar el cap del Molt Honorable Pasqual Maragall va ser una ofensa històrica. No s'elimina un president de la Generalitat gaire sovint, i aquest ja és el segon. Què va fer el PSC? Els podem preguntar si un grup parlamentari propi hauria salvat el coll d'en Maragall.

No sabem com governarà Rajoy. Sabem que parlarà alemany en la intimitat i que poques coses podrà fer en economia sense demanar permís. Faci el que faci, però, dubto que tingui prou poder per enviar a casa un president de la Generalitat. I ara diré una cosa gruixuda, aviso. Si és segur que Rajoy serà president, no seria més astut per part nostra votar-lo? De totes maneres guanyarà, oi?

Una peculiaritat de l'electorat català és que és català, vull dir, que sap fer la puta i la Ramoneta i vota uns o altres segons les eleccions. Podria ser que ens vagin millor les coses quan la dreta espanyola vegi Catalunya com un territori on té alguna cosa a guanyar i, per tant, alguna cosa que no vol perdre; com ja li passa al PSOE. Al final, si després d'un gest de benvinguda tan generós, el Partit Popular s'entestés a continuar ficant-nos el dit a l'ull, en les següents eleccions una CiU autènticament sobiranista aconseguiria majoria absoluta al Parlament. Una cosa hauria dut a l'altra, com Aznar ens va dur al tripartit. No és això la política? O m'ho estic mirant de massa lluny?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT