Per què Mas?

Ser independentista no és el mateix que voler la independència, de la mateixa manera que no és el mateix ser nudista que voler viure com a nudista. Voldria estar segura que tots els partits polítics favorables a la independència volen la independència (perquè que són independentistes, ja ho sé).

Esquerra Republicana va acceptar formar part de Junts pel Sí tot i que sabia que en llistes separades (per la llei electoral) l’independentisme hauria tingut més escons. Ho va fer perquè sabia que de cara al món aquesta llista única era simbòlica i clara. Mai he votat Convergència. Sempre he tingut en compte, a l’hora de votar, tres qüestions fonamentals: la independència, la república i la política social. Però, com els d’Esquerra, considero que Mas és el candidat — ara — perquè Mas és el candidat d’un grup molt gran de persones “catalanistes” sense les quals la independència no és possible. I jo vull la independència, per passar a una altra cosa. Els empresaris que confien en Mas-Colell són els que, quan toqui, donaran suport i si cal, pasta, a la república. Després, un cop independents, ja farem noves eleccions.

Tinc ganes de pagar-li un dinar a Mas, sobretot perquè no deixi anar un: “Doncs ja us ho fareu!” Entenc que la CUP no esperava tenir aquest paper clau tan desagraït. Entenc que si la CUP investeix Mas decep els votants. Però per a què serveixen els votants? ¿Són només un número que no pot disminuir? Sens dubte, investint Mas, la CUP perd votants. Però, sens dubte, no investint-lo també en perd. Tot canvia en un instant. De cop, la CUP molava i Esquerra es diluïa. Ara, Esquerra és qui hi guanya. I hi guanya perquè està demostrant que per damunt de tot vol la independència i la república. I que, per aconseguir-la, pot menjar-se un d’aquells animalons de cos arrodonit i inflat i pell amb berrugues, que habita als llocs humits i que hom anomena gripau.