Per què no sortim de la crisi?

Amb el títol de més amunt com a punt de partida, preparem unes pàgines especials per al cap de setmana sobre allò que quatre anys de crisi no s'han emportat. Segur que crisi és la paraula més utilitzada en titulars des del 2007. L'hem gastada, però ella segueix allà, impertorbable. N'estem tips, però ella no de nosaltres. Intentem distreure-la imaginant brots verds, però ella s'ocupa que no madurin. S'ha instal·lat en el llenguatge quotidià, condiciona cada decisió, però la tenim tan a prop que no hi ha prou distànci a per analitzar-la, per discutir-la, per atacar-la de veritat, a la jugular. Ja que ella ens retalla, tenim dret a disseccionar-la. La nostra feina és detectar preguntes i procurar respondre-les. Les que ens estem fent són dures, incòmodes i sovint no obtenen la resposta més feliç. Hi ha més controls sobre els mercats i els bancs? Han pagat per la crisi els principals culpables? Ha servit la crisi per canviar de model de creixement? Com hem passat de la crisi financera a la crisi del deute? Està en perill l'euro? On són els diners que impedeixen sobreviure als empresaris enxampats sense crèdit? Com afectaran els canvis en el m odel de caixes? Qui arribarà a substituir el totxo? S'admeten preguntes, respostes o pistes per aprofundir-hi. No goso fer la pregunta clau, que és quan s'acabarà la crisi. Em conformo amb aquesta: quan la començarem a atacar de debò?