Publicitat
Publicitat

Un tast de català

Els que arriben i els qui se'n van

A "La noia que passa és veïna meva", l'antece dent de que és la noia i que passa és una oració de relatiu adjectiva. En canvi, a "La que passa és veïna meva", l'antecedent és implícit i la que passa és una oració de relatiu substantiva. L'actual normativa, però, troba que la que passa és informal i ens diu que, si la volem formal, hem de dir la qui passa .

Tot i que l'ús es decanta clarament per les formes el que, la que, els que, les que , la norma diu que, en registre formal, són més adequades el qui, la qui, els qui, les qui . Però aquestes úl times formes no funcionen quan l'antecedent més que implícit està sobreentès. A la frase "Avisa la noia que ve avui i la que vindrà demà", no sembla que puguem escriure "la qui vindrà", perquè noia està sobreentès i la noia qui vindrà seria incorrecte.

Fabra defensava el qui per a persona per evitar l'ambigüitat amb un el que de cosa.

"Aquest és el qui t'agrada (de noi)" / "Aquest és el que t'agrada (de llibre)". Però en la pràctica és una ambigüitat menys pro blemàtica que la subtil distinció entre an tecedent implícit i sobreentès.

Així doncs, per estalviar inútils vacil·lacions i perquè les formes amb qui són clarament menys usades, crec que hi ha raons per donar per bones en tots els registres les substantives amb article + que .

Ja seria hora que els que arriben tinguessin la mateixa con sideració que els qui se'n van , perquè tot apunta que són els que es quedaran.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT