Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Sap què? Els bancs són dolentets (i trapelles)

En Greg Smith és un senyor que abans de dimitir va treballar durant 12 anys a Goldman Sachs, un banc d'on va arribar a ser responsable per a Europa, el Pròxim Orient i l'Àfrica d'una cosa que anomenen derivats . "I què coi són els derivats ?", es pregunta vostè ara com vaig preguntar-me jo quan vaig llegir per primera vegada aquest terme bancari. Doncs es veu que es una cosa tan complexa que ben bé no ho saben ni els mateixos banquers, però resumit seria: vostè li dóna els seus calés al banc, el banc juga amb ells i mentre tot funciona bé, el banc guanya molts diners i vostè en treu algun benefici, però quan la cosa peta, qui llepa és vostè i no el banc. Un bon dia en Greg, convertit en sant Pau Smith, va caure del cavall i va abraçar la fe. Quina fe? Coi, la que vostè i jo abracem des del primer dia que vam obrir una llibreta en una entitat de crèdit. En paraules d'aquest convers seria que "la cultura de Goldman Sachs consisteix a engreixar més i més els guanys passant per sobre dels interessos dels clients" o bé que "els executius titllen els clients de titelles i els empenyen a fer inversions que no són sempre les que els convenen".

Però... Greg!! Què m'estàs dient!!! No fotis? Sí? De veritat? ¿Després de 12 anys t'has adonat que l'únic que li interessa a un banc és guanyar diners i que els clients són només algú a qui esprémer i entabanar? Ves per on, quin descobriment, eh? Doncs espera't, Greg, que d'aquí 12 anys més potser descobriràs que el que els bancs pensen dels seus clients també ho pensen dels seus treballadors. O pitjor. I que els obliguen a fer coses que van en contra de la seva ètica. I que els pressionen per enganyar a gent a qui coneixen de fa anys venent-los autentiques estafes financeres. Ai, Greg, xato, si en comptes d'estar-te assegut en una butaca de pell, haguessis estat client o treballador, ja faria 12 anys que sabries quina és la realitat bancària.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT