I què deu pensar la periodista de tot plegat?

Ja té nassos la cosa. Jo era la intrusa, se'n recorda, oi? Jo era aliena al seu món i suposava el gran perill per a la pervivència de la institució. Era millor una professional perquè mira que havia passat amb la Diana. Però qui ara és el meu marit va encaparrar-s'hi. I gràcies al suport de sa mare va aconseguir-ho. I això son pare no ho ha perdonat mai. Ni a ell ni a ella. I les germanetes? Quin parell!!! Mai van acceptar-me. Per suficiència, prepotència i enveja podrida. Pensaven: "Mira aquesta desgraciadeta. Segur que no ha trepitjat mai un club nàutic i quan ha estat més a prop de Baqueira és mirant prospectes a l'aparador de l'agència de viatges del seu barri. Qui es deu pensar que és?". Doncs miri, a l'una va fracassar-li el matrimoni al cap de quatre dies. Però entre que ella és especial i no hi compten gens i que l'ex era la riota general, tothom va fer els ulls grossos. I què me'n diu de la imatge que ha donat amb l'accident del nen? És d'una sordidesa terrible. Si el seu fill té un accident, vostè no es passaria tot el dia amb ell? Doncs ella no. La senyora devia tenir una agenda tan plena que hi anava una estoneta cada dia. Una gran mare!!! I l'altra... bé, de l'altra germana no em faci parlar. Només li diré que vaig haver de suportar comentaris dels qui deien que ella sí que era moderna. I assenyada. I que ella sí que s'havia casat per amor i no pel calculat interès amb què ho havia fet jo. I ja ho ha vist, oi, havent de fugir a l'estranger com una vulgar delinqüent. I el sogre? Li han publicat la foto de l'amant fins i tot a la revista dels súpers. I la sogra? Quan es digna a tornar del viatget que estava fent, passa per la clínica... 15 minuts. Quin-ze!!!

Sí, sí, jo era la dolenta que havia de destruir la institució, però ara sóc l'abnegada esposa d'una família modèlica que té la glòria a tocar gràcies al desori total dels "professionals".